Penediment. Alfredo Pérez Rubalcaba reconeix que els mals resultats del PSOE al País Valencià són un resultat de la manca d'atenció d'aquest partit a les necessitats valencianes. I remunta la qüestió a la famosa autovia a València que no va prosperar fins l'arribada del PP al poder. És una confessió llargament esperada, per radicalment exacta. Però aquesta certesa no redimeix el PSPV-PSOE dels seus pecats, que no són pocs. Ni, menys encara, serveix per blanquejar l'actitud clònica de l'altra gran partit estatal, el PP. En això, el menyspreu per una comunitat còmoda i dòcil ha estat quasi simbiòtic. La sort dels populars va ser trobar un ninot de fira en la figura de ZP que alimentava un suposat esperit reivindicatiu "davant Madrid". El canvi de cicle demostra que la suposada reivindicació era pur oportunisme polític.
Genuflexió. Perquè, de fet, ha estat desaparèixer l'ex president del govern de l'escenari, ocupat ara per Mariano Rajoy, i modular el malestar fins a extrems de genuflexió. Perquè si Alberto Fabra va a despatxar la inacceptable laminació del corredor mediterrani en benefici del corredor central dient que hi ha un greuge però que hem de remar tots en la mateixa direcció, més valdria que dimitira i deixara passar el següent. Per una vegada tenia raó Alfonso Rus quan li demanava al seu cap de files fermesa amb Rajoy. Tants anys amb el discurs vacu de la lleialtat a Espanya que no és senzill canviar el ritme. Per a la creta valenciana, política i econòmica, seria com perdre la identitat.
Brots verds. S'ha de ser molt cínica o molt inconscient per, en un moment de màxima tensió social a causa dels desnonaments, i quan les xifres de l'atur segueixen marcant xifres de rècord, superant el 30% en no poques comunitats, per dir que Espanya està eixint de la crisi. Fátima Báñez, la ministra de treball, a qui no se li coneix dedicació al marge de la política, s'ha vist envaïda pel virus que fa pensar als polítics que la ciutadania és idiota. Suposant en el millor dels casos que la intencionalitat siga insuflar una mica d'optimisme en la ciutadania, el que ha fet en realitat és insultar i denigrar els milions de persones que comencen a sofrir en carn viva els efectes del desastre.
Brots verds. S'ha de ser molt cínica o molt inconscient per, en un moment de màxima tensió social a causa dels desnonaments, i quan les xifres de l'atur segueixen marcant xifres de rècord, superant el 30% en no poques comunitats, per dir que Espanya està eixint de la crisi. Fátima Báñez, la ministra de treball, a qui no se li coneix dedicació al marge de la política, s'ha vist envaïda pel virus que fa pensar als polítics que la ciutadania és idiota. Suposant en el millor dels casos que la intencionalitat siga insuflar una mica d'optimisme en la ciutadania, el que ha fet en realitat és insultar i denigrar els milions de persones que comencen a sofrir en carn viva els efectes del desastre.
4 comentaris:
Això d'en Rus m'ho hauràs d'explicar perquè vaig flipar en colors. Pensí: "bé, els xativins que estan com un llum de ganxo". Amb tot el meu amor pels socarrats. De la Bañez aquesta -que pense que sense I és ben estrany el cognom- em sembla el summum del cinisme i la pocavergonyeria. O millor dit: de la sinvergüenseria. Que si fos pocavergonya encara diríem que n'hi queda un poquet. I és cabal que no en té gens ni gota ... a n'ella i a tot eixe govern pudent i delirant.
Eeee.. No sé que dir. Els xativins arrossegarem l'ombra de Rus durant molt de temps. Un drama. I què dir de l'episodi Báñez: "delirant" s'adiu molt bé a les declaracions, però és pitjor el rerefons. Terrible.
Jo crec que l’assumpte de Rus s’explica fàcilment. Al seu fur intern, mai no ha deixat de considerar-se com una alternativa —tan surrealista com es vulga, però alternativa. Per tant, no desaprofita cap ocasió de fer-se notar. La cosa és menys estrambòtica del que puga semblar a primera vista. Si Berlusconi, posem per cas, ha estat president del govern d’Itàlia, ¿per què no podria ser Rus president de la Generalitat Blavenciana? Bona part de la cúpula pepera està en procés de descomposició, a causa de la corrupció, la fallida econòmica, les imputacions als tribunals... El president Fabra és un titella. Són temps proclius al populisme. Amb Rus, l’espectacle estaria garantit. Seria la traca final abans que l’autonomia del valencians se n’anara a fer punyetes... Un final de vodevil. En fi, no crec que arribem a aquest extrem. Però qui sap...
Tu dona idees...
Efectivament, Rus encara es veu jugant en primera. Mentre no el descavalquen de la Diputació i tinga recursos i conhort al seu voltant, plantejarà batalla.
Publica un comentari a l'entrada