LA MÍSTICA DEL LLIBRE ELECTRÒNIC

La velocitat de penetració dels processos digitals en el camp de la cultura no sols ens està obligant a agafar incerts tramvies al vol, un darrere d’un altre, en una esbojarrada carrera per no perdre el fil. Alguns debats implícits ens empenten a més a posicionaments apressats, sense recer ni reflexió, a una perversa dialèctica de blancs i negres que invalida les visions de cruïlla, l’observació acurada dels esdeveniments i la seua evolució.

Amb la qüestió del llibre electrònic hi ha una mica d’això. En la indústria editorial i les seues rodalies s’ha instal·lat una discussió no resolta sobre la intensitat, rapidesa i preu de la digitalització. Hi ha un cert determinisme segons el qual el llibre de paper, tard o d’hora, està destinat a desaparèixer. I això obliga, a contracor o amb convicció, a actuar en conseqüència. Però posicionar-s’hi amb deler per la desaparició segura del llibre no deixa de ser una actitud tan agosarada com la contrària, la convicció absoluta que l’objecte no morirà mai. Si algú vol convéncer d’això una criatura de setze o disset anys li desitge tota la sort i la vehemència del món.

Res no està escrit. I els canvis d’hàbits són imprevisibles: ¿Qui anava a dir que els discos de vinil anaven a viure una -modesta- segona joventut? Les noves generacions digitals no tenen cap tipus de vinculació sentimental amb l’objecte “llibre de paper”. Però tampoc no convé caminar descalços sobre una graella candent. ¿Què empenta a autors que han difós la seua obra en la xarxa a buscar més tard el caliu de la lletra impresa, la publicació analògica? Si el procés és indefugible, que no ho sabem, la transició serà dolorosament llarga. La cadenciosa progressió de la lectura de llibres en dispositius digitals (des de l’any 2009, la producció ha augmentat un 547%, però l’edició digital és encara un 3% del mercat) és una mostra. I la feixuga transició digital a la premsa escrita també n’és un indicador.

Sense oblidar un factor de distorsió: molts d’aquells que clamen per accelerar la digitalització (amb IVA reduït o sense) el que esperen amb indissimulada golafreria és una desfeta com la de la indústria musical, la circulació massiva, accessible i, per descomptat gratuïta, de tota la producció editorial, el clímax de la “cultura lliure” per decret. Per aquesta gent, el llibre en paper és un símbol del passat analògic que s’ha de consumir en el foc. I un argument més sofisticat: sobre aquestes cendres sorgirà l’au fènix de l’art per l’art, de la literatura no prostituïda pels mercaders, un amateurisme pur i virtuós on regnarà la qualitat i l’excel·lència. La mística digital. Ja em sabreu perdonar la caricatura.

(Publicat al número 60 de la revista Caràcters)

Addenda: Arran d'aquest text, el bibliotecari Emili Juan m'envia una ponència relacionada amb el llibre electrònic i les biblioteques públiques que he trobat interessant compartir amb vosaltres. Es diu "Temps líquid per a biblioteques públiques".