El
president Mariano Rajoy té una certa
mania, ja evident des dels seus temps com a cap de l’oposició, de categoritzar
els ciutadans en funció de la seua estreta cosmovisió. L’última vegada ha estat
aquell reconeixement emotiu cap a la gent “que no es manifesta”, que “treballa,
la que pot” (bona matisació), per “alçar el país”. La diatriba apuntava als manifestants
del 25-S, apallissats amb la col·laboració d’agents infiltrats per radicalitzar
la mobilització (amb les xarxes socials ja es difícil ocultar segons quines
coses), o, fins i tot, pels centenars de milers que es manifestaren pels
carrers de Barcelona demanant un divorci civilitzat. ¿I entre la gent que Rajoy
considera decent estaria el cambrer que va protegir en el seu bar uns manifestants
dels pals de la policia? Excel·lent pregunta.
Abans
d’arribar a la presidència, a Rajoy ja li agradava parlar de la gent “normal”,
de la gent “decent”, en contraposició als “altres”. Sense ser tan explícit i
bajoca com Mitt Romney, l’aspirant a
la presidència dels Estats Units que acusava els votants de Barak Obama (un 47%, segons els seus
càlculs) poc menys que de paràsits socials, el líder del PP marcava una línia
de separació amb tot tipus de dissidència social, ciutadana, sindical o
política. Si protestes, si reclames els teus drets, si estàs a l’altre costat
de la tanca, ja no eres “normal”, gent decent i treballadora. És pervers.
I
tots sabem etiquetar. També hi ha milers de ciutadans que no han anat a una
manifestació en la seua vida, d’aparença impecable, costums suposadament sans i
familiars, gent d’odre que va a missa... però són defraudadors, explotadors,
comissionistes o maltractadors. O justifiquen el nepotisme i la corrupció
encara que no la practiquen. Després està el ciutadà zero, aquell tipus
d’individu que tant li plau al poder polític i econòmic, submís i compungit,
que accepta amb resignació les seues desgràcies com un destí d’inspiració
divina. Compte amb això: el ciutadà silenciós i agraït que li mola a Rajoy està
molt a prop d’esclatar. I quan ho faça, serà per seguir algun il·luminat. O el
feixisme oportunista i violent de torn. Llavors tindrem problemes seriosos de
veritat. Llavors lamentarem no haver fet cas dels arguments dels “indecents”.
(Publicat a l'edició comarcal de Levante-EMV, 29-09-2012)
4 comentaris:
Molt fi i encertat, Xavi.
No oblidem que el poder (i el de dretes, més), sempre vol passar per neutral: la realitat ens obliga, les coses no poden ser d'un altra manera (y así se las hemos contado), la cultura no té ideologia, el nostre partit és de centre...
Hola1 Creus que per a tindre més i més ciutadans dels diem-ne normals, però normals normals de debó, estant tancant l'aixeta de l'enseyament i la cultura? I aleshores pot vindra algú, como sols passar ací moltes massa vegades, amb uniforme a salvar-nos? Una abraçada Xavier, continua amb treballs com aquest per està sempre amb els ulls oberts. Eduard
Xavier, m'ha agradat molt
Què és açò de 'los nuestros' i 'los otros'? Desprès diuen que volen integració!!
Sobre les preguntes d'Eduard: Tancar l'aixeta de la cultura i l'ensenyament és el tir de gràcia definitiu. No cal que siga un salvador "uniformat", tan sols algú que apunte els culpables "adequats". Els "altres", que deia Cinderella. I els que vénen de fóra.
El missatge que les retallades són necessàries (en què i a què?) i el mantra de l'austeritat (compte, que com diu el gran Ignasi Muñoz, l'austeritat no és això que ens estan venent) estan calant en la societat: i si no detecten el focus del problema, l'olla esclatarà per on menys s'espera.
Publica un comentari a l'entrada