Abans de marxar de vacances, el darrer dia de juliol, apareixia el darrer article nostre de la temporada, en un tour de force a tres bandes en el portal literari Núvol amb els escriptors Salvador Company i Gustau Solaç. L'objectiu, parlar de tennis i literatura, en un combat a tres que recuperem per si de cas no havíeu llegit els articles i com una bona forma de tornar a activar el blog.
Podeu llegir en el següent ordre: Company ("Punt d'inflexió"), Aliaga ("Small tennis"), i Solaç ("El 'Quinze a res' de G.A. Vinyals"). Bon profit. I els meus millors desitjos en la tornada.
2 comentaris:
Foix, Carner, Pla, que treballà en les oficines del C. T. Barcelona, i Vinyoli, entre altres, també n'han parlat. En concret, el poema "Passing-shot" de Vinyoli em sembla que és memorable. Crec que, fins i tot, hi ha una traducció al castellà d'aquest poema, no menys memorable, d'Enric Sòria. Ara bé, ells poetitzaven certa elegància associada al joc del tennis que, malauradament, ha anat perdent-se. Només cal anar a un torneig de l'ATP hui en dia per a comprovar com el públic aplaudeix els errors dels jugadors si juguen contra un jugador de casa. Una cosa bastant lamentable, però sempre ens quedarà Wimbledon.
Gràcies per les pistes, no coneixia el poema i menys encara la traducció. El buscaré. Certament, el joc ha perdut elegància (dintre i fóra de la pista). Sort que ens queda Wimbledon i també Roger Federer.
Publica un comentari a l'entrada