PÍNDOLES: GUINDOS, MASTURBACIÓ, EUROVEGAS, COSPEDAL

Luis de Guindos. Frase per a la posteritat del ministre i ex directiu de Lehman Brothers: "España está haciendo ahora lo que Alemania hizo hace 10 años". Salvem algunes distàncies de renda, prestacions socials, estructura econòmica i etcètera, en la ment de tothom. Però, per sobre de tot, una de context: quan Alemanya reforma el seu mercat de treball, empentat pels desequilibris de la reunificació, la resta d'Europa viu un moment de gran expansió econòmica. Fins i tot els països mediterranis tiren de les exportacions germàniques amb força, de forma que els ajustos es compensaren amb una gran activitat exportadora. Ací, els ajustos coincideixen amb un moment de depressió circular: més austeritat mal entesa, més depressió. I una Europa en crisi. Totes les comparacions solen resultar odioses. Però aquesta és d'anar al jutjat.

Masturbació. Ja vaig suggerir en Twitter que amb l'escàndol del vídeo masturbatori de la regidora socialista Olvido Hormigos no hi havia tal escàndol. No, en no haver-se gravat, que se sàpiga, amb recursos públics. Passa que Espanya continua sent un estat amb un pes aclaparador del catolicisme més ranci i el judici sobre les presumptes desviacions. La sexualitat sosté, portes cap enfora, un estigma molt superior encara als pecats de la butxaca. Un vídeo amb una masturbació d'una regidora d'un poble és el grau zero dels comportaments reprotxables en un servidor públic, menys que dur-se bolígrafs del despatx a casa. Que aquesta dona haja pensat en la dimissió revel·la que la nostra malaltia com a societat és gravíssima.


Eurovegas. Seguint, en part, el raonament anterior, un temple del vici com Eurovegas que dinamitze l'activitat econòmica es una grandíssima idea que sols es pot criticar des d'una perspectiva errònia de puritanisme progre. No hi ha res criticable en el joc i en el sexe de pagament. Són com la vida, sempre han estat ací i, pel que sembla, sempre estaran. Una altra cosa és la impressió estètica que ens provoque el muntatge i les distorsions ètiques que, en acabant, acabaran envoltant la vida quotidiana del complex. En tot cas, el més preocupant és que el projecte reforça el monocultiu d'oci i turisme que s'ha revelat econòmicament ineficaç. La forma en què Madrid i Catalunya han lluitat per Eurovegas revela una manca d'imaginació esfereïdora. I un posar-se al servei des dels poders públics a les pulsions humanes més barroeres que mereix una reflexió.

Cospedal. Potser la setmana vinent haja d'anar a tertúlies. Potser la iniciativa de la presidenta de Castella La Manxa de reduir a la meitat els diputats autonòmics i llevar-los el sou estiga en cara sobre la taula. I llavors, si explique que la mesura em sembla demagògica i populista, que  no ataca les arrels dels nostres problemes principals amb els polítics, que són la corrupció, la connivència entre poders i la perversió dels mecanismes democràtics, em guanyaré la incomprensió absoluta de l'audiència. En acabant, als polítics la societat els demanava un gest clar i nítid de fer un esforç per assumir ells també l'austeritat i prescindir dels privilegis. Ara vés i explica que, comptat i debatut, tot sembla una cortina de fum, una forma de guanyar (falsa) legitimitat per poder traure'ns la pell a quadrets d'un centímetre en el poltre de tortura. No? Ja parlarem.