dilluns 24 de setembre de 2012

ARIET IDEOLÒGIC



Molt probablement, una vegada aquesta columna haja fet el salt a la xarxa, tindré la ració habitual de crítiques, quasi sempre anònimes, acusant-me de demagog, sectari i unes quantes alegries més. Però qui signa açò no vol acabar de creure que la defensa dels serveis públics s’estiga acotant als directament afectats, això és, els treballadors, perquè aleshores tindríem un problema seriós. Un dia qualsevol fas una ullada als mitjans i t’assabentes de l’augment de la ratio als instituts de Xàtiva, de la reducció de docents o, també, que 2.362 persones han quedat sense plaça a l’Escola Oficial d’Idiomes de la capital de la Costera. I penses en la immensa paradoxa d’un estat que vol eixir de la crisi econòmica, que exigeix dels seus ciutadans més formació i més idiomes (paradoxa derivada: sembla que vulguen alleugerir les cues de l’atur a costa d’enviar talent a l’estranger) però, al mateix temps, retalla els mitjans i els esforços públics i comença a generar forats en el sistema educatiu.

L’excusa oficial del dèficit públic sembla impressionar molta gent (oh, sí, així no podem continuar!!), però el ben cert és que la crisi s’està convertint en un ariet ideològic. Mentre s’operen els retalls, acabem amb un sistema d’immersió lingüística que funcionava, o, amb l’excusa de l’anglès, substituïm interins per becaris (més barats, més dòcils, més dependents), o decretem el districte únic educatiu, una vella reivindicació de l’ensenyament concertat que, si més no, pot aprofundir en la divisió entre d’una educació elitista i una altra d’assistencial. I si no és això, és el tuperware, o la bajanada de l’uniforme. Mentrestant, moltes famílies no poden pagar els llibres, ni el menjador i, menys encara, l’escolarització de 0 a 3 anys. Això sí, el ministre José Ignacio Wert està molt preocupat en què els col·legis que segreguen sexes puguen rebre fons públics. Seguidors de Milton Friedman, ja podeu disparar.

Rectificació. En contra del que vaig dir ací la setmana passada, al regidor del PP Vicent Parra no li van arribar a retirar les delegacions. Malgrat les amenaces d’Alfonso Rus. La troca, en tot cas, està ben embolicada. Atents a la pantalla.

(Publicat a l'edició comarcal del diari Levante-EMV, 22-09-2012)

8 comentaris:

Jesús Párraga ha dit...

Demagog, sectari!!!

Anònim

(Osti m'he equivocat)

;-)

Xavier Aliaga ha dit...

Desdoblament de personalitat. Ho sabia.

Jesús Párraga ha dit...

Tans sols estic en desacord amb tu en una cosa: per què considereu que l'ensenyament concertat és "d'èlit"? L'ensenyament concertat és una puta merda, home, i continuarà sent-ho amb Wert, amb Mª José Català o amb el sursum corda.

Xavier Aliaga ha dit...

No dic això en l'article. Dic que hi ha una voluntat d'elitisme... La gent que porta els fills a la concertada és fa la il·lusió que... Però no sigues dràstic, Jesús, que no et para bé, tu sempre tan racional: hi ha concertats que funcionen bé i malament, com tot. No és aquella la qüestió.

Anònim ha dit...

L'ensenyament concertat no és una puta merda (així, en general), igual que l'ensenyament públic (així, en general no és garantia de qualitat. L'oposició no garanteix la professionalitat del docents i la inestabilitat dels claustres és un problema.
Quant a la concertada, conec centres que treballen molt bé, que no seleccionen l'alumnat (hi ha familiars de treballadors que es queden fora) i que no contracten a ningú només per ser antic alumne.

Anònim ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=AsS14dK3aC0

Sembla llarg pero es molt instructiu. El seu llibre "Basta de historias" es fonamental per a compendre on estem i quin es el futur dels nostres paissos en aquest món globalitzat i competitiu.

L.

Jesus Eduard Alonso i López ha dit...

Tens raó, els autoanomenats 'liberals', que són de dreta-dreta volen vendre el producte que els funcionaris o els sindicalistes som corporatius i sobrers perquè, en efecte, els sobrem com a treballadors amb un criteri independent o amb una certa força. El problema és que molta gent s'empassa el producte i alguns funcionaris no funcionen.

Jesús Párraga ha dit...

N'hi ha algunes qüestions davant les quals hom perd el juidci crític... o el judici a seques. Per a mi, a risc de ser injust, una d'estes qüestions és l'ensenyament concertat. Però bé teniu raó.