De
vegades em plantege si aquest microclima tropical que pateix Xàtiva és una mena
de limitador de velocitat, un reductor de les nostres potencialitats. Malgrat
la capacitat teòrica d’atracció, la capital de la Costera és quasi més coneguda
per les destarifades temperatures que pels seus nombrosos atractius. O no. De
fet, la calor que és capaç de generar l’asfalt xativí durant la Fira d’Agost és
llegendària, una fama prèvia a la televisió en color. I, malgrat això, i la
pobresa programàtica, milers i milers de visitants de diferents punts de la
geografia valenciana i de més enllà s’hi apleguen any rere any. Supose que
donen per amortitzada l’apegalosa humitat, la suor que ho amara tot. Amb
fidelitat cronomètrica. Un encant més.
A
algú se li va ocórrer fa temps que seria bona idea que la Televisió Valenciana
incloguera Xàtiva entre les seues referències meteorològiques. Aliment per a la
llegenda: a cada colp de calor, a cada bafarada sahariana, Canal 9 ens ubica en
el nostre rànquing d’imbatible tenacitat termomètrica. Fa uns dies, veïns i
veïnes de Xàtiva contribuïen davant de les càmeres a soldar la llegenda de la
ciutat del calor insuportable i apegalós. Això sí, ho feien amb un somriure,
quina gràcia, em trauen en la tele per mirar a la càmera i dir, uf!, quina
calor que fa ací. Un punt masoquista.
Calor
fa en molts llocs. A les televisions estatals, on la nostra fama encara no ha
acabat de fer fortuna, són unes altres contrades les que reben la visita de les
càmeres. Sevilla és un clàssic. Però amb el temps hem descobert també que el
canvi climàtic ha democratitzat la calima i que, fins i tot al nord, exploren
les vicissituds estivals del termòmetre. A casa nostra, però, la fama de Xàtiva
és imbatible. Dijous, a València, em contàvem un acudit: “Arriba una persona a
l’infern. I en accedir al seu interior, exclama: Collons, quina calor! No vull
ni pensar la que estarà caiguent a Xàtiva!”. Em vaig riure. Amb humor i bona
cosa de líquids la calor se suporta millor. Ara bé, potser podríem anar
practicant la següent fórmula davant les provocacions externes: “¿Calor a
Xàtiva? Com en tots els llocs, ens ha fotut”. A no ser que, en el fons, estem
pagats d’aquest tret distintiu, d’aquesta feliç xafogor que ens fa cèlebres.
Diferents, des de sempre. Ara he entés això del lema municipal.
(Publicat a l'edició comarcal de Levante-EMV, 30-06-2012)
6 comentaris:
Alguna cosa especial tindreu que amb tan poques eines feu tanta feina! O ves que no siga que, gràcies a la calor, hi ha la Socarrada ;P Una mena d'absenta nacional inspiradora d'autors i altra gent de malviure :)
Hola Xavi:
Calor a Xàtiva, pense que no. Però un poc més que a Sibèria sì. A Xàtiva aquesta "suposada" calima alimenta les millors i més crítiques ullades a la realitat que estem vivim.
Una abrasçada, Ramon
Potser la calor servisca d'inspiració per parir beuratges esplèndids, o per fer una ullada a la realitat o, per exemple, per fer cançons (ara ve el nostre cantautor Feliu Ventura de fer doblet merescut en els Ovidi).
Però la tesi és que hem de desfer-nos d'aquell mantra perquè, a més de llegir-nos o escoltar-nos, vingueu i conegueu els altres encants. O no?
Ja saps que, pel que em dedico, tinc alguna cosa a veure amb les decisions que puguin fer-nos un atractiu, o no, pel forani. La veritat és que, amb els anys, t'adones que no has d'inventar, només estimar, restaurar i respectar allò més teu, aquella essència que et diferencia i, alhora, et fa idèntic als altres. La gent, a la llarga, ja n'està fins al capdamunt de fires medievals amb peruans vestits de Lancelot, museus amb la gibrella tronada de la tia Pepeta i miradors cap a espais on no hi ha res a veure. Al final tothom acaba buscant una engruna d'autenticitat, i si de ca teu en fas un pessebre, acabes fent nevar a Palestina i hi poses un caganer. I això no és de rebut. Més fals que un duro sevillano. ;)
Jo estic d'acord: a Xàtiva feren una recreació històrica de l'època Borja (vaja, un talla-pega amb fira medieval i eixes coses) i ja vaig escriure un article que es deia, "Xàtiva és la recreació".
Vull dir que has de potenciar allò genuí que tingues, amb calor o sense. Que el visitant no senta l'estafa que tots en algun moment i en algun lloc hem sentit.
Publica un comentari a l'entrada