TEMPS DE CANVIS

Foto: Jaime Millás

Una de les pitjors coses que poden passar amb les crisis econòmiques, a més de les conseqüències nefandes per a la vida de milions de persones, és que eixim sense haver aprés res, sense fer els ajustos individuals i col·lectius necessaris. Aquesta setmana llegia un titular a aquests mateixos fulls que em va sobtar: a la població d’Anna, a la Canal de Navarrés, encara esperen “el moment propici” per posar en marxa el típic projecte d’un miler de vivendes “de luxe” i un camp de golf en un paratge natural. I les formacions polítiques de la localitat, pregant perquè la crisi escampe i tornem a operar per on solíem: des de la miopia, la megalomania i un sentit cafre de la gestió del territori. La falsa gallina dels ous d’or. Tot apunta a què projectes semblants esperen en els calaixos de desenes de promotors i ajuntaments. Una esperança vana, d’una mediocritat extrema. No hem aprés res.

Algú pot interpretar les ratlles precedents com l’esperit de revenja d’un ecologista embogit. Els bojos, tanmateix, tenien raó. Hem sacrificat territori a canvi de milers i milers d’habitatges sense vendre. Amb equipaments caríssims i que costen molt de mantindre, que ens sagnen ara com a vampirs. No es tractava de no construir (totes les economies necessiten l’aportació al PIB d’aquell sector), sinó de fer-ho amb racionalitat, orientant bé les actuacions per part de les administracions. Construïren molta obra nova, per satisfer la demanada d’un estil de vida que no és el nostre i que no ens podíem permetre, per recursos i per territori, mentre els centres històrics de pobles i ciutats queien (cauen) a trossos. Si aquelles deduccions per compra d’habitatges s’hagueren dedicat únicament a les cases rehabilitades, estaríem parlant d’unes altres coses. S’havia d’alimentar la màquina. Havíem de ballar fins que sonara la música.

Encara estem a temps. En el camp de la reconstrucció (obra nova sobre solars de cases velles) i la rehabilitació hi ha molta faena i per sempre. D’una altra manera: investigant, amb criteris d’amplitud d’espais i eficàcia energètica. Vida per als centres urbans. Fem les coses bé, no de forma matussera i industrial. Aquesta és una de les lliçons de la crisi. Alguns, tanmateix, no van a les classes.  

(Publicat a l'edició comarcal del diari Levante-EMV, 21-07-2012)