 |
| Foto: Valencia Plaza |
Amb
tot, hi ha un anunci especialment esgarrifós des del punt de vista democràtic,
la reducció en un 30% dels regidors. Dit així, sona raonable, a aprimament de
l’administració. Allò cridaner, no obstant això, és que d’aquesta operació ixen
reforçades, per la via d’heretar atribucions, unes institucions molt preades
per al PP, com ara les diputacions provincials, que amb la crisi estaven en el
punt de mira per ser perfectament prescindibles. Ho són en tant que autèntics
califats al servei del clientelisme, la contractació d’afectes i la generació
de xarxes al servei del califa de torn. I m’és igual que siga Carlos Fabra (correcte: el paputxi imputat d’Andrea Fabra, la cretina endollada en el Congrés dels Diputats del
“Que se jodan!” els aturats), Alfonso
Rus o Marieta la de Vilaroglet.
Per
no oblidar que, segons com es faça, la reducció de regidors pot servir per assolir
una vella aspiració del PP, agranar dels municipis els molestos edils de
formacions minoritàries que tantes majories absolutes fan perdre i tants
disgustos provoquen. La crisi com a pretext. Així s’entén millor l’entusiasme
de la bancada popular i l’eufòria incontenible de la desaforada Andreíta.
(Publicat a l'edició comarcal del diari Levante-EMV, 14-07-2012)
11 comentaris:
la crisi com a excusa ... els ha vingut de perles per llevar-li les teranyines a les mesures que sempre han volgut imposar
Xavi: m'alegra que hages assenyalat amb el dit aquest aspecte de la reducció dels regidors, perquè, personalment, és una mesura que em fa tremolar, i tanmateix, veig que la gent està molt més interessada a destacar l'eliminació de la paga extra de nadal. Jo no dic que no siga un dret ben lícit. Però atenció amb el que pot suposar per a la pluralitat democràtica aquell ataquet sobtós de "sobrietat" consistorial. No deu ser que els diplodocus comencen a ensumar el final de la seua era?
Jo estic per la llavor de deixar sense remuneració l'activitat de regidors i batlles. A ningú se l'hi possa una pistola al pit per a ser-ho. Així el que vullga ser regidor que sapia quo ho deu de ser sense sou, sense cap remuneració económica, com a voluntari social, com ho son moltes persones a les associacions ciudatanes, voluntariament i si no que sen vaja a fer la má.
Començant pel final, jo sóc partidari de què a la gent se li pague la faena que fa, siga on siga. Però una altra cosa són les prebendes i la forma en què s'ha malbaratat diners públic.
Aquestes mesures tenen la virtualitat que ens parem a pensar en allò accessori i no en la substància. ¿És el número o la filosofia de treball? ¿És la paga extra dels funcionaris o la gestió de la funció pública?
Hem coincidit en l'aspecte al qual dirigir el focus: http://observatoridelaciutadania.blogspot.com.es/2012/07/mes-politica.html
Totalment d'acord amb les teues matisacions, perquè justament descarregar contra els ajuntaments, que són la política de proximitat i la més vigilada, amaga les intencions que tu dius.
Ai, Xavi, no sabía que el que fan els nostres regidors es feina... Es clar, a l'Europa del "Estado del Bienestar" a qualsevol cosa li diuen treballar...
No és la primera vegada que coincidim en l'enfocament, Enric. El teu article m'agrada perquè toca el tema del descrèdit de la participació.
Què fàcils són les generalitzacions amb els polítics, els funcionaris, els sindicalistes... Ho dic per l'anònim. No, tots no són iguals.
Sí Xavi, aquesta mesura ha passat molt desapercebuda però és l'atac més directe a la població i al sistema 'democràtic' q tenim (q eidentment no és perfecte, clar). Si eliminen regidors/alcaldes de poblacins menudes, qui s'en farà càrrec? ladiputació de torn? Começa el clientelisme absolut i els nomenaments digitals!
Així és com funciona la diputació, Cinderella. Per això no cola, de cap de les maneres. És una reforma molt perillosa.
I no oblidem que l'increment de les cotes de poder de les diputacions és un increment de poder No democràtic. Ningú de nosaltres pot triar els representants d'estes institucions que gestionaran els nostres recursos (i sembla ser que cada vegada amb mes quantia, en contra de tota lògica raonable).
Com bé diu Cinderella, una qüestió de dits. Els mateixos que ens retallen drets es repartixen poder i atribucions.
És un apunt molt oportú: la forma en què es s'escolleixen els diputats provincials depén dels partits. I el mateix el president. No pot ser que les atribucions de la diputació augmenten en contra de la democràcia més o menys directa municipal.
Ara, com poder, es pot. Veurem que opina el Constitucional d'ací deu anys...
Publica un comentari a l'entrada