ACOMIADANT (BÉ) LA TEMPORADA

Ahir escrivíem per al diari Levante aquest text per acomiadar la temporada de columnes. I anem a emprar-lo també per tancar temporalment aquest blog. Gràcies a tothom i totdon per l'atenció parada, pels comentaris i pel seguiment. Si esteu molt avorrits, podeu emprar aquesta entrada per dir què és el que més us ha agradat d'enguany i suggerir possibles canvis, noves seccions... Ens tornem a llegir aviat. 

Hi ha una voluntat obstinada i ben visible de la gent de no doblegar els genolls davant l’onada de pessimisme que ens envaeix. L’estiu, tan donat a reunions de tot caire, continua sent el marc de sopars i dinars d’antics alumnes de, antics jugadors de, aquesta nit anem a deixar els xiquets amb la cangur i la resta de modalitats. S’ajusta el pressupost, però no les intencions ni la voluntat. Hi ha qui encara se’n va de vacances, en funció de les disponibilitats. Qui no pot, s’organitza per anar a la platja un dia, a la piscina un altre, al camp... Tothom, en tot cas, té ganes de deixar enrere el malson de l’economia i el seu símbol de la prima de risc. S’apaga la televisió a l’hora de l’informatiu, es posa música a la ràdio, es passen apressa els fulls d’informació econòmica i política dels diaris, mirant de gairó els titulars, perquè no acaben contaminant la mirada. No hi ha escapisme en això, sinó supervivència.

Aquesta és la nostra darrera columna del curs. Potser tocava fer balanç d’uns mesos especialment intensos per a tothom, perquè no hi ha ningú (potentats a banda) que no es veja afectat d’una manera o d’una altra. Els lectors habituals ja saben que hem parlat prou d’això i de forma poc complaent, a més. Podríem fer un resum i una certa prospectiva del que ens espera el mes de setembre, però arriba un moment en què el to funerari s’apodera dels anàlisis d’una forma insana. En algun moment s’ha de tallar el cable roig, desconnectar.

Volia acomiadar el curs i fer-ho bé. Donant les gràcies a totes aquelles persones que ens han acompanyat els darrers mesos. Als seguidors més o menys acèrrims, als tebis i també als discrepants. Esperant que ningú s’haja sentit ofés (sobretot en la seua intel·ligència) i donant per bo si en aquestes ratlles han trobat alguna vegada una lectura profitosa, perquè els ha divertit, els ha engrescat, els ha fet canviar de criteri o els ha refermat amb substància en les seues idees. Fins i tot hem tractat d’alternar l’anàlisi polític amb continguts més evocadors, més literaris o, fins i tot, més lleugers, per salut mental. Meua i de vostés. Al setembre, si no passa res, més. Agraït de veritat. I que la sort ens acompanye.