Ahir escrivíem per al diari Levante aquest text per acomiadar la temporada de columnes. I anem a emprar-lo també per tancar temporalment aquest blog. Gràcies a tothom i totdon per l'atenció parada, pels comentaris i pel seguiment. Si esteu molt avorrits, podeu emprar aquesta entrada per dir què és el que més us ha agradat d'enguany i suggerir possibles canvis, noves seccions... Ens tornem a llegir aviat.
Hi
ha una voluntat obstinada i ben visible de la gent de no doblegar els genolls
davant l’onada de pessimisme que ens envaeix. L’estiu, tan donat a reunions de
tot caire, continua sent el marc de sopars i dinars d’antics alumnes de, antics
jugadors de, aquesta nit anem a deixar els xiquets amb la cangur i la resta de
modalitats. S’ajusta el pressupost, però no les intencions ni la voluntat. Hi
ha qui encara se’n va de vacances, en funció de les disponibilitats. Qui no
pot, s’organitza per anar a la platja un dia, a la piscina un altre, al camp...
Tothom, en tot cas, té ganes de deixar enrere el malson de l’economia i el seu
símbol de la prima de risc. S’apaga la televisió a l’hora de l’informatiu, es
posa música a la ràdio, es passen apressa els fulls d’informació econòmica i
política dels diaris, mirant de gairó els titulars, perquè no acaben
contaminant la mirada. No hi ha escapisme en això, sinó supervivència.
Aquesta
és la nostra darrera columna del curs. Potser tocava fer balanç d’uns mesos
especialment intensos per a tothom, perquè no hi ha ningú (potentats a banda)
que no es veja afectat d’una manera o d’una altra. Els lectors habituals ja
saben que hem parlat prou d’això i de forma poc complaent, a més. Podríem fer
un resum i una certa prospectiva del que ens espera el mes de setembre, però
arriba un moment en què el to funerari s’apodera dels anàlisis d’una forma
insana. En algun moment s’ha de tallar el cable roig, desconnectar.
Volia acomiadar el curs i fer-ho bé. Donant les gràcies a totes aquelles persones que ens han acompanyat els darrers mesos. Als seguidors més o menys acèrrims, als tebis i també als discrepants. Esperant que ningú s’haja sentit ofés (sobretot en la seua intel·ligència) i donant per bo si en aquestes ratlles han trobat alguna vegada una lectura profitosa, perquè els ha divertit, els ha engrescat, els ha fet canviar de criteri o els ha refermat amb substància en les seues idees. Fins i tot hem tractat d’alternar l’anàlisi polític amb continguts més evocadors, més literaris o, fins i tot, més lleugers, per salut mental. Meua i de vostés. Al setembre, si no passa res, més. Agraït de veritat. I que la sort ens acompanye.

10 comentaris:
Fas bé de tallar el cable roig, el negre o el groc. Servidor ho va fer mig mig fa un parell de mesos, perquè si ho feia a tocar de les vacances estic segur que no hauria pogut desconnectar. Calia un temps de guaret previ. Estic intentant millorar la meua predisposició a fer lectures de gaidó (sobretot les refereides a economia) i centrar-me en allò eritablement decisiu: la vida, l'art, la bellesa. Salut i molt bones vacances!
Jo també m'he permés una certa (molt reduïda) transició, però aquest viatge era més necessari que mai. Jo també vull centrar-me en allò important. O molt important. Molt bones vacances i a gaudir-ho en salut!
Jo si vaig a suggerir-li un canvi per al setembre. Hauria d'afegir vosté un apartat de cursets on-line com a nova secció. Què tal començar amb un sobre "millores tècniques per a la lectura de gaidó i comprensió directa de la informació sobre economia i societat"?
Igual ens anava bé a tots analitzar la cosa des d'eixa perspectiva la resta de l'any (o mes).
A disfrutar de les vacances amic. A vosté, en particular, li espera un setembre amb nous i il·lusionants al·licients. Això si que és un canvi!!!
Una forta abraçada.
Ei company,
A descansar, merescudes vacances.
T'esperem al setembre.
Molt bones i merescudes vacances, Xavier. Tallem els cables i 'relativitzem' durant unes setmanes, no?
Així podrem tornar amb més entusiasme i força a la batalla ;)
Feliç agost
Descanseu i agafeu forces i motius per a continuar peleant, i sobretot, escrivint. Per desgràcia, no crec que puguem esperar res bo a partir de setembre. Tret de tot allò que siguem capaços de concedir-nos nosaltres mateixos. A mi també em pareix molt important no perdre de vista quines són les prioritats de la vida. Jo intente aferrar-m'hi quasi com a una religió terrenal. Salut, i bones vacances.
Gràcies a tots i totes per encoratjar-me a tornar amb aquest espai. Que us vaja molt bé, una abraçada ben forta.
Hola Xavi:
Descansa i relaxt que temps tindrem de preocupar-mos. La vida és més que economia i "cosina" de risc. Una abraçada.
Ramon
Espero que aquest estiu et permeti recarregar piles per poder retornar amb forces renovades en acabar les vacances. Bon estiu.
Gràcies, Oriol, uns dies més i ja tornarem a l'activitat.
Publica un comentari a l'entrada