"Bona vesprada, agrair als mitjans de comunicació que s'heu aplegat ací per transmetre un missatge d'especial importància per a la ciutadania. Els valencians i valencianes han de saber que ens enfrontem a un moment especialment delicat. Com saben, en un temps hi haurà eleccions. I entre els possibles resultats un que afecta especialment el nostre poble: la possibilitat que aquesta terra que ens estimem tant torne a ser governada per l'unipartit.
La cosa és seriosa. No sols parlem dels mateixos governants que han posat les bases d'un monocultiu econòmic balafiador i destructor de la prosperitat. Amb l'unipartit, el nostre país s'ha convertit en un referent de la corrupció generalitzada. Desenes d'alts càrrecs estan imputats o apareixen en delicats sumaris de corrupció. No és causalitat que, precisament ací, l'acumulació d'un monstruós deute absolutament estèril ens haja posat al capdavant de l'estat en insolvència. La nostra credibilitat com a autonomia està sota mínims. Som una comunitat vigilada i intervinguda d'un estat vigilat i intervingut. Tot un rècord.
Parlem del mateix unipartit que ha convertit l'administració en una agència de col·locació gegant per als seus, qui ha liquidat qualsevol autonomia financera i ha supeditat tots els interessos valencians en matèria política, estatutària, social o d'infraestructures als designis del poder central, a les seues necessitats polítiques de cada moment, convertint-nos en una sucursal pobre d'una altra comunitat, en una pedania, en un centre de vacances d'altres amb salaris baixos i nul·les perspectives per als nostres. De les xifres d'atur en la banda alta de l'Estat. El govern que ha insultat les víctimes del Metro, ha perseguit els estudiants i continua insistint en una combinació letal entre la política de bufar en caldo gelat dels anys anteriors amb insuportables retalls en els serveis públics. El govern de l'aeroport buit "del iaio".
És el mateix unipartit que ha trepitjat a quatre potes les nostres senyes d'identitat, expulsant el valencià dels mitjans de comunicació públics i privats, del discurs polític, limitant-lo a un incòmode rastre del qual, a més, s'ha de demanar perdó. I ara, també pretenen esborrar els avanços de la nostra llengua en l'escola pública. No es creuen les senyes d'identitat: les manipulen a consciència, quan la circumstància electoral ho demana. Com s'emboliquen en la senyera quan les enquestes comencen a preocupar-los és un símptoma més de la seua mediocritat extrema. De la seua mala fe.
Seria molt llarg detallar tots els perills a què ens veiem abocats. Però aquesta és la realitat. L'unipartit és una amenaça seriosa, real. Una malaltia endèmica i mortal per al nostra país. La ciutadania ha de saber-ho. Moltes gràcies".
7 comentaris:
Vergonyós.
L'unipartit ha guanyat noséquantes eleccions a la Comunitat de Regants- nom que fa temps propose com a oficial-, una darrere de l'altra. També a la majoria de les principals ciutats de la CR, començant per la capital, repetidament.
Dic jo, si els polítics reflexen la societat que representen, no hauríem de concloure que a almenys tres quarts de la societat valenciana - 'nem a excloure'n un per decència i justícia- se'ls pot aplicar els mateixos adjectius emprats mil vegades - com ara tu- per definir els polítics i la política de la CR?
La constància en el vot no deixa lloc a dubtes i per altra banda també diu molt del principal partit de la oposició.
És cert que ningú no s'escapa de les conseqüències de la política però, com a valencià pensant, he mirat de trobar aspectes positius, més enllà de les tesis de St Joan Fuster, " la política o la fas o te la faran", eixint fora de la seua aclaparant presència com a tema de debat i discussió - un tret molt ibèric que diu bastant de nosaltres: la culpa sempre la té l'arbitre-, aspectes que em reconcilien amb eixa majoria de veïns i veïnes, no sé!... el fet que reguem, que com a poble mediterràni som en general hospitalaris i generosos - això ho pague jo!... i tanmateix, no he pogut evitar concloure que això és el que hi ha i som avui i ara; no hi ha ordre ni escena cultural on no s'hi puga sentir fàcilment la frustració de formar part d'una minoria - insuficient per a canviar res i incapaç -amb raó- d'entendre la conducta i valors de la majoria valenciana.
Com a part individual d'eixa minoria - diversa i fragmentada- només trobe dues eixides: marxar d'ací si es pot o si ens quedem, deixar de plorar tant i posar el que cadascú ben bé puga o crega - això és clar, ja ho fan molts - amb paciència i l'esperança que amb el temps - molt de temps pel que es veu, si no s'acaba abans- l'enteniment del valencià mitjà canvie de direcció.
Xavier, jo vull viure feliç, tinc aquesta obligació amb mi mateix. Darrerament et note ofegat per la pudor que ens envolta; estic segur que vindran millors dies, no paga la pena malviure pel que per ara no té remei.
Estic molt d'acord amb el que diu mister Pip. Hem de tractar de ser feliços, malgrat tot, al temps que cal reorientar-nos, buscar nous camins i complicitats i ser reivindicatius. No és gens fàcil, això (fàcil de dir, sí), però no podem ofegar-nos en el pessimisme vital perquè alguns ens l'acaben de clavar.
Xavier tot el que dius es logic peró no has pensat en qué el que vorá la societat en nosaltres per a que no ens donen la confiança?
Agraïsc els calbots justificats. L'article pretenia ser irònic, però el resultat final és el que digueu. Cert que tenim l'obligació d'abstraure'ns una mica i anar endavant, mantenir la vitalitat i ser feliços, però si ho has de reflexionar tots els dies sobre la situació (perquè tens debats, perquè has de lliurar un article...), acabes empatisfat amb la realitat.
Mister Pip i Anònim han obert un debat que no era exactament el de l'article: ¿Si la dreta ha estat tan dolenta, per què és tan hegemònica? ¿Ha hagut complaença social amb el que estava passant? Sí, a la segona pregunta. Ho sent. I a la primera, haurem de dir que l'oposició no ha sabut generar una alternativa, un marc, tot això, però a la gent ja li anava bé així. Es va generar un discurs en molts àmbits que era molt agradós d'escoltar: som els millors, l'enveja del món... I els diners entraven a les cases. Contra això, Anònim, és difícil lluitar. Quasi impossible. Amb la butxaca plena, el personal no s'hi fixa en unes altres coses. A viure, i ser feliços.
Per últim: la tesi de l'article és senzilla: potser el tripartit, o el bipartit amb un tercer que vote la investidura o el que siga no és una alternativa molt estimulant (mireu el resultat del congrés del PSPV), però el PP no està en condicions de fer por a ningú amb suposades plagues bíbliques. Ells han estat la plaga. Però potser l'entrada requeria un to més lleuger, paròdic, que no li he sabut donar.
Xé Xavier no et fustigues! L'articles està ben escrit. El problema es qué l'ofereix l'esquerra a la societat com alternativa.
Has fet un resum clar i ras dels mals que patim; el problema és quines seran les solucions per curar eixe mal, i més ara que ens han pujat els medicaments.
Publica un comentari a l'entrada