divendres 29 de juny de 2012

OBJECTIU 2015: ¿DE QUÈ PARLEM?

Foto: Ara.Cat
Diverses circumstàncies han impulsat el debat sobre les properes eleccions autonòmiques al País Valencià i les combinacions per forçar un canvi progressista a la Generalitat. Fotos dels líders de PSPV-PSOE, Compromís i Esquerra Unida, paral·leles a les litúrgies del PP clamant per terra, mar i aire contra el tripartit. En la columna quinzenal a l'edició digital d'El Punt-Avui parlem d'això. ¿És massa d'hora per parlar d'acords? ¿És convenient? Passeu i llegiu. I opineu, és clar.

4 comentaris:

Clidice ha dit...

Molt interessant aquesta apreciació sobre el canibalisme de l'esquerra. És ben evident que qui menys problemes té, ha tingut, i tindrà, és la dreta. A n'ells ja els està bé. Sembla que la melangia que dius ha de permanèixer permanentment instal·lada en l'esquerra?

Xavier Aliaga ha dit...

Ací la complicació és que cadascun dels partits és d'un pare i d'una mare. Tenen graus diferents d'esquerranisme (no cal estendre's sobre això) i sobre la visió nacional (un poc el mateix), i això ho complica tot. Mentrestant, el PP fa caixa. La tesi és que millor no entrar en deliberacions prèvies: que cadascú arree, presente el seu programa, i que els vots parlen. ¿Per què fer-se il·lusions abans d'hora?

Visió, per cert, compartida per les bases respectives i segurament per gran part de les seues bases socials.

Cul de sac ha dit...

Per no oblidar que un sector important de l'electorat (siga dretà o esquerrà) vorà en estes maniobres de prepactes a tan llarg termini, una despreocupació pels greus problemes actuals o una fugida de les responsabilitats d'oposició tan necessàries en el dia a dia.

Segur que apareix el discurs, fàcil i sostenible, d'un interés únic i exclusiu a aconseguir vots en una època com l'actual en la que s'ha de pensar en treballar per a eixir del pou. Allò, prou hipòcrita tota siga dita, de treballar tots junts pel bé comú, de mirar cap avant.

Massa prompte per a conjectures i massa arsenal per a l'enemic, siga o no siga compatible un pla de futur amb el treball d'oposició del dia a dia.

Xavier Aliaga ha dit...

Veig que compartim el concepte. S'ha de pensar més en solucions i menys sobre aritmètiques i especulacions.