REFENT EL CORRAL

Foto: Portal de Xàtiva

El ritme de les reformes i canvis en l’administració que havíem conegut fins ara està sent tan vertiginós, tan desproveït de reflexió, que no tenim temps a albirar quines mesures són raonables i útils i quines fruit de l’oportunisme ideològic i l’obediència deguda. La tisora és molt golafre: comences a retallar i tot sembla accessori i innecessari. Almenys, a Xàtiva i Ontinyent hem salvat els mobles amb la conservació dels partits judicials, una pèrdua que, en el cas d’acomplir-se els designis del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) haguera suposat un cop de mà a la influència i pes específic d’aquestes ciutats, per no esmentar les conseqüències econòmiques. Per una vegada, el govern valencià del PP ha tingut els reflexos i la capacitat d’incidència suficient per evitar la tragèdia. Legítimament, Alfonso Rus no ha tardat en penjar-se la medalla. No li ho reprotxe: és una excel·lent notícia.

El ball, en tot cas, acaba de començar. Del sospitós atac conservador a les CCAA -agenda marcada per Esperança Aguirre, la nostra particular Sarah Palin, presidenta autonòmica perquè no pot ser-ho encara de l’Estat- coetani amb la defensa de institucions tan discutibles com les diputacions o lo monarquia, ja hem parlat. Però el que sembla molt més avançat és el procés per fusionar les administracions locals de les poblacions amb menys de 5.000 habitants, amb repercussions evidents a les nostres comarques. Dificultats polítiques i de veïnatge a banda, la mesura, a hores d’ara, té sentit. No obstant això, no s’hauria arribat ací si, en algun moment, l’administració autonòmica haguera impulsat una ordenació racional i global del territori per compartir equipaments i serveis. Imaginem un rogle de pobles: en un podia ubicar-s’hi l’esportiu, en un altre el polígon, en un altre la policia... Repartint els costos i els beneficis. Les mancomunitats comarcals podien haver canalitzat això, buidant de contingut i fent passar a la història les diputacions. Passa que els partits estan concebuts per guanyar eleccions, no per gestionar. I així ens va.

Per cert: no voldria acabar aquesta columna sense felicitar al diari que tan amablement m’acull totes les setmanes pel seu 140 aniversari. Que siguen molts més. 


(Publicat a l'edició comarcal de Levante-EMV, 08-05-2012)