La nostra columna quinzenal a l'edició digital d'El Punt-Avui tracta en aquesta ocasió de recordar com hem arribat fins a l'actual situació i com s'està aprofitant la conjuntura per operar un canvi en profunditat en el sistema de forma mentidera, oportunista i, també, bastant cafre. Si voleu, s'obri el debat.
6 comentaris:
Xè, el que et deia: estàs fet tot un cronista. T'he de cridar si algun dia refem el 'gremi d'historiadors i cronistes de lo insigne Regne'.
La qüestió és la de sempre: què fer davant d'aquest berenar de negres? què podem fer els pocs i humils cronistes?
Ens sacrifiquem per assitir als piròmans... que no tornaran a donar crèdit, el seu treball per cert, mentres els financem entre tots i fem amb els diners públics que quadren els seus balanços i continuen fluint dividends per als seus accionistes i incrementant el salari dels seus directius. A això jo ho anomene masoquisme .
D'altra banda, el model Neocon cap al qual anem (i que ja em pareix ineludible) és, potser, el que este país es mereix. No el que a mi mes m'agradaria, ni el que jo pense com a únic i sostenible, que quede clar. Dic que és el que ens mereixem per que, a banda de ratificar-lo en les urnes, és un reflex de la forma de pensar i actuar d'este país, en general.
Últimament remene la tesi sobre que acavabarem tenint com a sistema aquell que representa les nostres formes d'actuar al dia a dia, les nostres avarícies i egocentrismes individuals.
El pitjor de tot açò és que quan molts dels què pensen en totes estes retallades com a justes i necessàries (pagar pel que s'utilitza, criminalitzar a l'estranger, demonitzar la funció pública), hagen d'afrontar una necessitat vital que no puguen cobrir els seus precaris sous ,apareixerà el fantasma del passat, però esta vegada sense possibilitat de retrocés, sense opció per a tornar a un sistema públic de mitjanes garanties.
Estem irrigant el terreny en què molts s'enfonsaran (o ens enfonsarem, incrementem el saldo pessimista).
Cegos i pobres parlant de com és de bona la llum per als rics.
Els cronistes, Jesús, el que podem fer és contar. Poca cosa més. Jo sóc periodista, que és una forma de cronista. I he de contar el que veig.
Completament d'acord, Culdesac, potser hauria de recuperar (ja li ho vaig dir en directe), la secció de les espístoles interblogaires. En tot cas, la conclusió és devastadora. I serà així.
Exactíssima anàlisi de la realitat. Un poble anestesiat o noquejat? L'any passat, el de la moguda del 15M, vam creure en la revolta. Jo crec que va ser a penes un esbós del que ha de venir. i vindrà.
Vaig aportar una anàlisi similar de la crisi al blog Nervi: http://www.nervi.cat/lestrategia-de-lescorpi-una-explicacio-de-la-crisi-del-deute/
Gràcies per l'article, Eduard. Trobe que són visions complementàries, però està molt ben explicada una qüestió que en el meu tan sols està esbossada.
I el blog té molt bona pinta, li farem seguiment
Mestre, per al.lusions:
http://elcauacstic.blogspot.com.es/2012/05/la-crisi-des-de-fora-o-no.html
Publica un comentari a l'entrada