La situació de crispació en el sistema educatiu és un mal negoci: per als docents, per als pares i, sobretot, per als menuts. De forma sibil·lina, els governs a l’Estat i a les CCAA han desviat el focus de la culpabilitat per la crisi cap als funcionaris i, amb especial acaçament, cap al professorat. Aquells que atiaren el model econòmic que ens ha dut ací i gastaren de forma irresponsable, ara desvien l’atenció amb el mantra dels retalls. En allò que els afecta -sous, assessors, endollats, privilegis, malbaratament, mala gestió d’empreses públiques i fundacions...- han adoptat mesures de caràcter cosmètic l’eficàcia de les quals en la reducció del maleït dèficit són dubtoses. Necessiten retallades més grosses i immediates. I per això posen les urpes en els principals serveis públics, la sanitat i l’educació, que suposen, més o manco, el 80% del pressupost.
De cara a la ciutadania, castigada per l’atur, els deutes, les reduccions salarials o tot alhora, les retallades de sou als funcionaris tenen molt bona premsa. Hi ha, a més, els impagaments als centres o les reduccions d’interins, amb efectes directes en la qualitat de l’educació. Els docents, lògicament, protesten. En ocasions, amb la complicitat dels pares. En unes altres, no tant. La reducció d’activitats extra escolars és un altre motiu d’enfrontament, fins i tot entre els propis professors. El moment és delicat, un polvorí.
I lluny de negociar i rebaixar la tensió, la Generalitat atia el foc llançant una proposta que sembla suggerir que els docents no treballen en juliol –supòsit radicalment fals– i els culpa del fracàs escolar, que és una assignatura pendent de tots. Els llancen a sobre la indignació social: els piròmans culpant de l’incendi als bombers. És pervers. En la docència, com en tot arreu, hi ha de tot. Però puc assegurar, per experiència, que la gran majoria de mestres i professors dediquen moltes hores al seu treball a les seues cases: lectures, reciclatge, programacions, correccions... No són l’enemic. No són el problema. Són, de bon tros, la solució: sense formació, no eixirem del clot. Als nostres cínics governants, tanmateix, això els importa un rave, la seua és una mirada, ara i sempre, cega, de curt termini. Menys diners per educació i investigació. La sentència final.
(Publicat a l'edició comarcal del diari Levante-EMV, 25-03-2012)
23 comentaris:
Hi ha moltes coses a dir, però em centraré en una: li assegure que la inmensa majoria de professors, per no dir tots, dediquean el mes de juliol bàsicament a tocar-se els ous. Sense més. Vacances en estat pur. No cal inventar mons irreals. Estic d'acord amb algunes de les coses que diu vosté però no amb aquesta.
No és eixa la realitat més immediata que conec: programacions, cursos... I ja he dit: hi ha de tot. Jo mateix he donat cursos de formació en juliol sobre qüestions de comunicació. O siga... algú anava, ¿no?
Jo sóc marit de mestra i sé les hores que empra la meua dona per preparar les classes i corregir exàmens, fitxes i treballs a casa, si més no, un parell diàries no li les lleva ningú. Deixant-ho en una hora al dia, ixen de 180 a 200 hores dedicades fora de l'escola. Si donem per bona l'afirmació de Tadeus, encara caldria dos o tres setmanes més de "tocar-se els ous" per a compensar les hores de més que fa un mestre durant el curs.
Els mons irreals també tenen una bona base en el desconeixement.
"La gran majoria de mestres i professors dediquen moltes hores al seu treball..." ¿O bé la gran majoria de mestres i professors sucumbeixen a les pitjors inèrcies del funcionariat? Segurament les generalitzacions són molt injustes, totes les generalitzacions. El govern valencià que tenim és indescriptiblement penós. Però, amb sinceritat, no veig res entre les veus que haurien de ser crítiques (sindicats, periodistes, intel·lectuals...) que em faça ser optimista. Sembla que tothom va amb els aclucalls ideològics posats.
El mes de juliol s'hauria d'aprofitar per donar classes als que han suspes i al final del mes examinarlos en lloc de fer-ho en setembre. Eixe es el cami a seguir.
Quan la "primavera valenciana del Corte Inglés i voltants" vaig escriure al meu blog que el que estàvem fent el professorat era "...fer vore a tota la societat valenciana per què el govern autonòmic (el govern no és gilipolla per molt “llestos” que sigam nosaltres) ens ha fet boc expiatori de la crisi: perquè som el col•lectiu més desorganitzat, mancat de consciència, d’unitat i de vergonya de tots els col•lecitus de treballadors..." Supose que un psicòleg clínic ens podria dir que la base d'aquesta paràlisi mental dels ensenyants és alguna sort d'autoodi que es manifesta tot odiant el company del costat: el professor de renovació pedagògica no pot vore la professora de pedagogia clàssica; el professor que suspen amb un 4’95 menysprea la professora que aten més a la bondat que a l’aritmètica i així cadascú pot vore, en el company, un gos que no es guanya el jornal i en la companya una fatxa que no s’entera de res. A hores d’ara l’excletxa s’ha fet més gran entre els que “tan sols es movilitzen pel sou” i els que pensen que “allò realment important no és el sou sinó la qualitat de l’ensenyament.” Supose que el señor Calinca, amb la seus grollera observació també té els seus demonis familiars en els companys que es “toquen els ous”. No passa res: sempre podem mirar algú que ens faça sentir que som la polla de bons professionals i el del costat un imbècil al que li han regalat l’oposició, o que no ha fet oposició, o que l’ha feta però no té ni puta idea… I la Maria José Català desovariant-se, i el Fabra descollonant-se d’allò GILIPOLLES que poden arribar a ser els mestres que es posen a discutir si en juliol ens toquem els ous o treballem com a burros, mentre la realitat és que els han baixat el jornal des del 2010 a prop d’un 20 %. Encâ mos passa poc… però ens passarà.
Pel que fa al comentari d'Anonim, cal dir que tal com està el sistema educatiu espanyol els que suspenen són, majoritàriament, els que han estat "tocant-se" els ous (i tocant-li-los als sesus professors) al llarg del curs... Prova tu a dir-los que vagen a classe en julios, prova. voràs on t'envien.
L'article del Levante és molt interessant. I el comentari de Jesús, també és molt oportú. A l'ensenyament públic oscil·lem entre la falta de consciència -i d'això se n'aprofiten els polítics legisladors- i moments lúcids d'unió. Confiem que la vaga del 29 M siga un d'aquests. I donem suport als sindicats -afiliem-nos-, són l'última muralla de contenció.
Xavier, amic, fa poc vaig aprendre la paraula que designa la persona que fa el comentari provocatiu, increïble, sovint el primer (no se sap com ho fa, ser sempre el primer) amb intencions de provocar, de ser nomenat. Pense que la paraula és "troll". El pitjor que es pot fer és contestar-li.
Respecte del que dius, tens raó en tot. No ho creieu? Doncs digueu-ho, i aconseguireu que ningú prepare les classes, que no hi haja llibres de lectura obligatoris, que ningú duga els vostres fills d'excursió, i que cada dia els alumnes siguen més analfabets.
Senyor Jpmerch, l'horari laboral dels professors i mestres ja contempla les hores de preparació, correcció d'exàmens, etc. Posem per cas un professor de secundària: té 18 hores lectives i unes hores més de guàrdies, etc., en total unes 25. De 25 a 40 van unes quinze hores. Li assegure a vosté que no conec a ningú en esta faeian que es dedique un promedi de 15 hores setmanals a tasques educatives fora de l'aula. Deu haver per ahí algun màrtir de l'ensenyament, però no el conec. Per altra banda, puntualitzar que les vacances, en realitat, solen incloure també uns quants dies de juny i setembre. Vamos, lo que es diu un xollo.
Pel que fa a la famosa 'formació' dels professors, conec molts casos de gent que aconsegueix beques de formació que consisteixen en anar-se'n de vacances a bon preu amb l'excusa d'uns cursos que són el que menys importa. També comentar que el fet de 'formar-se' té, almenys fins ara, un premi afegit: fer punts per als sexenis, o per a altres coses. Sense aquestas condicionaments, no faria cursos de formació ni sa mare.
Sr Salva Pérez, em congratula que vosté haja augmentat el seu vocabulari amb una paraula nova. Una pregunta: no sé si vosté és funcionari docent, jo ho sóc des de fa 14 anys. La pregunta és: ¿on passa vosté les vacances de juliol?
Collons! que algú li diga al Calinca que sí, que té raó, que al juliol i als cursos de formació els ensenyants no pegen ni xapa. De pas que li diga que allò de les 40 hores és una xuminà, que són 37'5 hores. I que li diga també que què proposa exactament, que els rebaixen encara més el jornal per a ajustar-lo a la quantitat real de temps de tocar-se els ous (i la figa, dic jo) o augmentar el temps real de treball al juliol, fent, per exemple, exercicis de mirar com els altres no fan res i són uns llepaxollos i uns malfeiners de puta mare. També podríem llepar-li el cul a la consellera d'educació que en juliol és allò que més abellix. Fotre, "al suelo que vienen los nuestros!" Coño, encara el vorem de Director General de Personal. I ara que ho pense, a l'hora de l'esplai n'hi ha un fum de professors que fan una bvecaeta a la sala del professorat, ja és hora d'acabar amb això. Perros, que sois todos unos putos perros.
En la pràctica, fer que els professors treballen el mes de juliol és una mesura difícil de dur a terme, entre altres coses per les condicions climàtiques que tenim. El meu comentari va contra el victimisme dfels que es creuen màrtirs o víctimes. Una cosa és defensar la funció pública i la tasca dels docents, i una altra és fer-ho a partir d'irrealitats, com ara dir que els funcionaris docents espanyols treballen en juliol. L'evidència s'imposa, i mentre ens toquem els ous ens toquen els sous.
Bé, doncs, però... No troba vosté que aquesta éxpressió "tocar-se els ous" és plena de modalització negativa? Si algú està "tocant-se els ous" de seguida pensem que ho fa quan no toca fer-ho, que està cometent una inmoralitat, que està furtant alguna cosa al conjunt de la societat. I eixe no és el cas. És de veres que tan populista és donar a entendre que "anem a fer que aquestos mantes treballem", com posar-se a la defensiva tot diguent "escolte que sí que treballem, que fem cursets, que preparem classes". La veritat és que quan jo era director d'un IES m'entrava molta malícia quan algú apareixia, tot bronzejat, a mitjan juliol a fer una visita a la junta directiva que sí que estaven treballant. Però trobe que, gràcies al seu comentari original, ens hem encabotat en una qüestió absurda: que les vacances del professorat són més llargues que les de altres treballadors? SÍ, I QUÈ? Que el salari d'altres funcionaris del grup A de l'administració és prou més alt que el dels ensenyants i a ningú pareix importar-li una puta merda? Doncs, també. Qué fem? Quan algun company aconsegueix anar-se'n a un "xollo" burocràtic de l'administració i torna de visita a l'institut sempre diu "què bé que viviu, em venen ganes de tornar...!" I tu li dius "Vale, CABRÓ! (o CABRONA) tu et quedes ací i jo me'n vaig a seure a la teua taula burocràtica..." Ningú torna. Y això que allò nostre és un xollo amb unes vacances que te cagues.
És evident que el caire del debat demostra de forma fefaent la tesi de l'article (que no era subratllar si es treballa poc o molt o res al juliol, hi haurà de tot), o siga, posar sobre la taula un debat una mica artificial i de tot punt estèril en el actual punt de la partida.
¿De veritat penseu que ara és prioritari debatre sobre el mes de juliol i el professorat? ¿És aquell el pitjor problema educatiu que tenim? El PP pot estar satisfet: ha generat una bronca social de grans proporcions que ubica el professorat en el punt de mira i desvia l'atenció sobre unes altres qüestions. Més enllà: prepara el camí per mesures encaminades a augmentar els horaris lectius i de permanència en els centres que seran la creu en el front dels interins. Retallada beneïda per l'afició. És més: culpabilitza el cos docent i fa que les seues mobilitzacions perden suport social. Jugada redona.
Lamente no tenir més altura intel·lectual i deixar-me portar pels meus dimonis ideològics, com venia a dir algú, però és que crec fermament que el debat és pervers i desenfocat. I ara podeu perdre més temps discutint sobre si hi ha zero vacances o moltes, si està justificat o no. Tot això.
El problema de l'educació és social: les famílies han renunciat a carregar amb l'educació dels seus fills, que ho facen els professors. Mentrestant, els xiquets i adolescents es pugen a cavall perquè estan impossibles i els docents són uns pàries, un sector a qui tothom desqualifica amb coneixement o sense. Als quals es pot cridar i insultar. I al sistema educatiu hi ha no poques persones sense vocació ni habilitats docents, autèntics cavalls de Troia. S'han de fer coses, però per part de tots.
Si José Ciscar llegira el post i el debat posterior li recorreria una íntima i reconfortant sensació d'haver donat en el clau. Jugada mestra. Ha quedat ben palés.
Ara perquè estic mirant els resultats de les eleccions andaluses... Si de cas deprés et faig un comentari al teu últim comentari. Vaja per davant que no hi sóc d'acord. :P
Tadeus, et comprenc perfectament, opines així perquè veus com any rere any, el teu pare és un professor que es dedica a tocar-se els ous tot el mes de juliol i tal vegada també en agost; però tots no som així.
¿El meu pare? No l'entenc, Sr Soler.
Bones reflexions, Sr Aliaga.
Sóc conscient que la tasca del funcionari docent mereix tots els respectes. Per arribar-hi cal estudiar una carrera, fer unes oposicions, etc. Això vol dir que és un treball qualificat i per tant ha d'estar ben remunerat. Cal lluitar per la dignitat d'eixe treball, i perquè les condicions laborals es mantinguen en el nivell que pertoca. Sobren motius, i cal lluitar per defensar tot açò. Però vaja, l'argument del treball en juliol no em val. ¿Què volen que els diga?
Potser no valga el tema de juliol, Tadeus, però continue insistint en què s'ha emprat això com una forma d'enfrontar els docents amb la societat. Ha estat una excusa un tant burda.
Els problemes són uns altres.
Sóc mestra, i estic cansant-me d'escoltar els comentaris cada vegada amb més sorna, que quan més ens apreten, la resta estan més contents. No entenc la postura, passe del juliol, al cap i a la fi no és el que més em preocupa. És allò de la dignitat del meu sector, un mestre, és sempre aprenent per a traslladar a l'alumnat, quasi sense donar-se compte, així que el meu desig és que els pares comencen a adonar-se que solament volem el millor per a l'educació del futur!Hem de remar tots a una!Jo no vull cap condició injusta per a ells, ni atur, ni abús, ni res, Faré vaga, com he fet sempre, per aconseguir ara no perdre tots nosaltres un futur que és per als nostres fills!
Ja te collons que despres de tants anys de democracia t'adones que amb Franco el nivell efucatiu dels alumnes era millor.
I mentrestant els ensenyants parlant de coses tan secundaries i progressistes com el sou, les hores lectives i les vacances...
Crec que els dos darrers missatges són il·lustratius: una mestra, com Atena, a qui li preocupa el futur dels nostres fills, no el mes de juliol, i un troll Anònim nostàlgic del passat i dels temps en què es deia això de "guanyes menys que un mestre d'escola".
Supose que a l'Anònim no li preocupa el seu sou, ni les seues vacances ni les hores que treballa, que estaria encantadíssim de guanyar menys diners, i de ser socialment menyspreat. Hi ha gent per a tot, escolte.
I en tot cas, ací us deixe un article bastant clarificador, com quasi tots els de Ximo Corts: http://ximocorts.blogspot.com.es/2012/03/vacances-per-salari.html
¿Nostalgic del passat?
Si dones per bona l'antiga expressio popular "passes mes fam que un mestre d'escola" ¿per que ja no val l'actual opinio general "fas menys hores o tens mes cuento que un professional de l'Ensenyanca"?
Publica un comentari a l'entrada