dimarts, 21 febrer de 2012

I ARA QUÈ? MILLOR, UN LLIBRE A LES MANS


Us estalviaré repetir ací totes les consideracions que em mereixen les salvatges càrregues policials contra els estudiants valencians d'aquests dies, la forma en què s'ha embolicat la troca, la manera en què el cap de la policia, Antonio Moreno, ha atiat de forma barroera el foc (costa de creure que no se li haja reclamat encara la dimissió fulminant), les implicacions, les imatges... Ara, sincerament, em preocupa què passarà en els dies successius.


Pel que he pogut polsar i escoltar fóra dels cercles reduïts de convençuts i activistes concentrats a les xarxes socials, la batalla de l'opinió la tenen quasi completament guanyada els estudiants. El PP i els seus altaveus han hagut d'articular un argumentari insuficient i ple de tòpics, com ara el caràcter irregular de les mobilitzacions, les molèsties a l'ordre públic o la infiltració de suposats elements radicals. Tot, molt previsible. I fins i tot ha hagut el regal inesperat del bel·licós cap de la policia. València, com volien Rita Barberà i Francisco Camps, ja és el centre de totes les mirades.


Algun portaveu dels estudiants avançava que continuarien en la barricada mentre els acompanyaren les forces. El que passa és que tot açò va a ser molt llarg. Les protestes estudiantils començaren, cal no oblidar-ho, amb un motiu com ara la degradació del sistema educatiu públic que anirà a més en el context d'un saqueig brutal de l'administració pública i la manca d'un horitzó laboral mínimament digne. D'això hem passat a les protestes per un fet no menys escandalós com ara la penosa actuació de la policia dirigida per un hooligan. Amb persones detingudes i ferits -alguns fins i tot policies, diuen, encara no s'ha vist cap imatge dels cossos de seguretat perjudicats- la cosa pot complicar-se encara més. I s'estaria molt lluny d'articular una "primavera valenciana" que fóra mereixedora d'aquell qualificatiu.


Una errada d'estratègia molt comuna en aquest tipus de mobilitzacions és donar per sabuts els arguments basant-se en el feedback intern sense preocupar-se d'ampliar la base social, d'arribar al ciutadà invisible que no està a les xarxes i que assisteix amb espant a l'espectacle de caps oberts. La seua visió és expectant: els ha  incomodat la bestiesa policial però tampoc no entendrien que la violència anara en escalada. Com també reaccionen malament a algunes declaracions estudiantils fruit de la ràbia i la frustració. Pel contrari, sembla més eficaç el camí de la protesta pacífica, el llibre a les mans. Anar sumant, no restant. 


En acabant, no s'ha d'oblidar com va començar tot i per què. Les responsabilitats polítiques i les explicacions pertinents ja estan demanades. I la situació processal dels detinguts serà difícil que es resolga amb un pols directe. Per això està la política. L'altre escenari, el dels carrers en flames, allò que faria oblidar  la nefasta gestió del PP, és tot un regal per als conservadors.

2 comentaris:

Raquel Casas Agustí ha dit...

Tot plegat em fa VERGONYA.

http://llenguadegat.blogspot.com/

Xavier Aliaga ha dit...

Doncs sí, totalment d'acord amb la teua entrada.