divendres, 10 febrer de 2012

EL PSPV, UN PROBLEMA COL·LECTIU

Foto: Las Provincias
A la columna quinzenal de l'edició digital d'Avui-El Punt parlem del PSPV-PSOE i del problema que suposa la seua crisi per al conjunt de la societat valenciana i per articular una alternativa de govern al PP, amb tot el que això suposa. Una tesi, imagine, que molts no compartireu. Com que aquest és un espai de debat, podeu dir la vostra. 

12 comentaris:

Anònim ha dit...

DESPRES DE "PATIR" EL PSC.NO CREC QUE UNA SUCURSAL PSOE-ISTA,RESOLGI EL "MARESMA PPERO".....CREC QUE VAL LA PENA CERCAR ALTRES CAMINS.
JUGANT AMB BARCELONA

Jesús Párraga ha dit...

Molt bon article, Xavier. Pega-li una miradeta a la teua biblioteca que de segur trobaràs (i tan segur!) el monogràfic de Clar i Ras titulat "Quina esquerra per al segle XXI?" (trobe que no va haver un altre) La proposta d'Ernest García marcava tres línies per a "disputar la majoria al Partit Popular". La segona d'aquestes línies era "l'acceptació de la conveniència d'un intent seriós i democràtic de desplaçar del govern els seus actuals ocupants" Trobe que va ser la veu que clama al desert. I el desert encara hi és.

Cul de sac ha dit...

Satisfer les seues necessitats vitals, també conegut com "omplir la butxaca", és l'única cosa a què aspiren i en la que pensen tant els dirigents socialistes valencians en l'oposició com els manaires peperos i els seus fidels cadells.

Este argument tan senzill, tan simple, m'haguera paregut excessiu i incongruent fa tan sols uns pocs anys, però cada vegada és mes evident la seua vigència i realisme. No cal redundar en un entramat de debats tècnics i complexos, hauríem de simplificar molts raonaments i, mes encara, en uns temps com els que corren.

Els tecnicismes i ramificacions excessives ens estan passant una factura exageradament cara, ens envolten en una boira narcotitzant que arriba a confondre'ns. Mire si no les últimes, i conegudes, resolucions judicials, tan plenes de justificants tècnics o lògica legislativa com absolutament buides de sensatesa. Hem confós ja fa massa temps la jurisprudència amb l'honradesa.

Amb tot açò és mes que probable que no aporte res a este debat, o potser sí. Potser, i torne, la idea de simplificar molts conceptes ideològics i ser mes pragmàtic (que no avariciós).

Atentament, un cada vegada mes conscient que d'esta tan sols ens trau una revolta social i, per desgràcia, amb un garba de violència en el camí (diga'm si vol exagerat)

Jesús Párraga ha dit...

"una revolta social" Ves i dis-li-ho al "subjecte revolucionari", ves!

Cul de sac ha dit...

Un a un no puc, no els conec a tots.

Igual és millor enviar-los un memoràndum d'entelèquia explicatiu.

Jesús Párraga ha dit...

això sí!
:)

Xavier Aliaga ha dit...

Sobre el comentari d'Anònim: supose que a Catalunya pots contemplar unes altres vies sense el PSC. Seria bo que ens il·lustrara sobre quines vies alternatives hi hauria al País Valencià. I no val invocar l'horitzó del 2050 o així. De bon rotllo.

Veritablement, Culdesac, és tot molt simple. Ens maregen amb favades, maniobres de distracció, cortines de fum... Vivim envoltats d'eufemismes infames per disfressar la realitat. Ja ho crec que és una bona aportació al debat. Una altra cosa és que, com diu Jesús, això de la revolta és més que dubtós. I si s'arriba, que siga pacífica: personalment, la violència m'incomoda prou.

Xavier Aliaga ha dit...

Ah, respecte de l'article que invocaves, Jesús, el recorde perfectament perquè aquell volum el vaig coordinador jo. Trobe que es deien coses interessants i sensates en aquells articles, però a més de la inoperància de l'esquerra, els anys posteriors es produí una marea que era impossible de combatre: la sensació d'enriquiment generalitzat, la pèrdua electoral irresoluble de les capes populars, l'èxit de la política megalòmana del PP... Això ni Ernest Garcia ni ningú ho podia preveure.

Per cert: hi hagué un altre monogràfic sobre femenisme.

Jesús Párraga ha dit...

No me'n recorde de eixe monogràfic. Per per aquella època vaig deixar la militància a EUPV. Segurament faria tard.
:)

Refel ha dit...

L'opció de canviar el panvalencianisme del PSPV pel pancastellanisme del PSOE em sembla com voler apagar el foc amb gasolina. El problema del PSPV no són les sigles, sinó ell mateix. El millor que ens podria passar és que desapareguera. Potser Alarte ens està fent un favor (sense voler).

Jesus Eduard Alonso i López ha dit...

Crec que eixa és la línia correcta, Xavier. Una visió global des de l'esquerra,alhora plural,la qual difícilment s'esdevindrà si no espenten els moviments socials i els quatre (o cinc) gats que li peguem voltes al tema. Ja us informaré d'una cosa que anem a fer a Gandia al voltant de la transició democràtica i la seua relectura des de l'avui.

Xavier Aliaga ha dit...

El problema del PSPV és el mateix, Rafelet. Però la seua deflagració (no desapareixerà, no es féu il·lusion) és un regal per al PP. No ens enganyem.

Celebre que t'agrade l'enfocament, Jesús Eduard. Estarem pendents d'això que contes.