NADAL, MALGRAT TOT

Costa la desconnexió, desfer-se de la pudor oliosa de l’actualitat, la mà allargassada dels problemes, aquesta etapa convulsa i inaprehensible. Nadal, amb tots els seus uts i ets, podia haver estat la treva enmig de la batalla. La pausa. Magre ho han posat: l’agenda política no deixava recuperar l’alè i els mitjans i la xarxa bullien al pas de la marxa militar de les retallades. Entre el sadisme d’uns i el masoquisme d’uns altres no ha hagut armistici.

Nadal, tanmateix, ofereix recer si se sap buscar, més enllà del consumisme malaltís i de les convencions i contradiccions. Si observes, pots veure un hàlit de dignitat en la manera metòdica en què un firer agrana les fulles caigudes en l’entorn de la seua atracció, encara tancada al públic. Un poc més enllà, un altre neteja els cotxes de xoc abans de la gresca incruenta. Estampes que no se solen contemplar. Com el somriure d’una turista asiàtica sorpresa per la irrupció d’uns paios vestits d’època en un restaurant de la ciutat. Aquest Nadal, de fet, ha hagut turistes estrangers i estatals a Xàtiva, passejant o prenent el sol a les terrasses. Un cert horitzó. Hi havia vida també en la fireta medieval, en les seues parades, més o menys les de sempre. Ja va bé així. Ens preguntem si els artesans estaran fent caixa i fem una mica gasto, modest, com un vot per la continuïtat. Aquestes coses fan ambient, donen vida.

Hi havia vida també en la Casa de Cultura, en el seu saló ple, per assistir a una iniciativa cívica, la presentació del llibre infantil El pam de Déu, amb text de Toni Cucarella i il·lustracions de Xavi Sellés. El llibre és sensacional. I la presentació fou molt amena. Un acte reconfortant. Com les cares de la xicalla en la Murta, entretinguda amb l’animació del gran José Banyuls i els seus, expectant per la visita dels Reis Mags. Debutem en aquell acte. I paguem la patenta d’una llarga cua que acaba en deserció. Però almenys el nostre menut bescanvia unes paraules amb el rei Melcior (gràcies, majestat) i saluda a tocar de mà Gaspar i Baltasar. Amb això i uns ganxets, vesprada completa. La cavalcada, un altre any. Divendres, els regals. Per això escric aquest article el dijous. Acabe les darreres línies i el to positiu i lleuger em proporciona una lleu sensació de goig. He aconseguit oblidar-me de tot. Per fi, la desconnexió.


(Publicat a l'edició comarcal de Levante-EMV, 07-01-2012)
Foto: Portal de Xàtiva