La memòria personal és feble. I la col·lectiva més encara, perquè per sostenir-la s’ha de renovar periòdicament. Cada volta més gent hem nascut amb una sanitat i una educació públiques. Sembla que sempre hagen estat allí, però no és així: aquest salari indirecte és una conquesta social. A canvi dels nostres impostos, se’ns proveeix de serveis i drets que la majoria no podríem pagar en la vida. Ni tan sols amb una renda considerable. Hi ha qui preferiria deixar de pagar tributs i proveir-se d’aquells serveis a la carta, en la línia de pensament més rabiosament liberal. El supòsit té trampa: als Estats Units les assegurances privades t’atenen com un mariscal si estàs malalt de grip. Ara bé, si et diagnostiquen un càncer t’exposes a què aparega una clàusula que diu que la teua assegurança no cobreix la curació. A més: sense impostos qui pagaria els policies, els bombers, les infraestructures o els jutjats? I la neteja viària?
En una enquesta publicada diumenge al diari El País els espanyols aprovaven de forma bastant majoritària les retallades plantejades per Mariano Rajoy. O siga, se sumaven al sàdic raonament que per millorar hem d’empitjorar prèviament. Amb matisos. Perquè a la mateixa enquesta el 50% dels consultats (qüestions fiscals a banda: les pujades sí que no les vol ningú) deien que a ells no els afectarien les retallades. Molt llestos. Això té a veure amb la idea que les mesures adoptades afectaran a espècies mal vistes com ara els funcionaris. I d’alguna forma, es genera una certa satisfacció col·lectiva en veure que el mal li arriba a tothom. Però els acomiadaments d’interins, l’augment d’hores de treball o l’escassesa de pressupost per pagar medicaments, despeses de centres (públics i concertats) i etcètera tenen un reflex immediat en la qualitat dels serveis.
Algú em comentava que anem a retrocedir 20 anys en drets i prestacions, una circumstància que afectarà al conjunt de la ciutadania i, sobretot, a les classes mitjanes (les de veritat: dir-li classe mitjana a un paio que ingressa 100.000 euros anuals són ganes d’embolicar la troca) i les capes populars. Diuen que no veurem la llum fins que paguem el deute. Ho dubte. La crisi, en realitat, s’està convertint en el pretext per liquidar el sistema per la via d’acollonir el poble pla amb el coco dels mercats.
Algú em comentava que anem a retrocedir 20 anys en drets i prestacions, una circumstància que afectarà al conjunt de la ciutadania i, sobretot, a les classes mitjanes (les de veritat: dir-li classe mitjana a un paio que ingressa 100.000 euros anuals són ganes d’embolicar la troca) i les capes populars. Diuen que no veurem la llum fins que paguem el deute. Ho dubte. La crisi, en realitat, s’està convertint en el pretext per liquidar el sistema per la via d’acollonir el poble pla amb el coco dels mercats.
(Publicat a l'edició comarcal de Levante-EMV, 14-01-2012)
4 comentaris:
Xavi, un artícle molt bo, com sempre, i lo més trist és que la gent no mira als costats i cal recordar les medides draconianes de Portugal i Italia. Que diran les enquestes quan vinga el "copago" o millor dit el "superpago" de la "Seguridad Social". Ramon.
El misteri està en la manca de reaccions més contundents. Ara va i resulta que les dretes estan per l'empobriment i les esquerres pel consum: viure per veure!
Eixa és la sensació, Ramon, en efecte, que li estem veient només la cueta al tema. El personal no mira més enllà del que té endavant. Per això m'agrada recordar, tot i ser reiteratiu, el sistema sanitari dels Estats Units. Arribarem allà?
Pot resultar paradoxal, Jesús, però per eixir de la crisi no sembla que l'empobriment siga una opció, ens condemna a una depressió molt més llarga. Trobe que l'objectiu és desmantellar el sistema públic i aconseguir un mercat laboral de salaris baixos (Alemanya ja va per davant, en això). Resultat: en una dècada ens convertirem en el Segon Món. Jo crec en l'austeritat, però per a tothom, no per als de sempre.
Molt d'acord amb tu, Xavier. Part del tema està ara en com escampar millor i més fort discursos com el teu. Les teles, ja em direu!
Publica un comentari