EL SOROLL I LA FÚRIA, WILLIAM FAULKNER

Entre les moltes carències de la meua biblioteca personal hi havia l'absència d'alguna traducció al català d'un dels meus autors de capçalera, William Faulkner (1897-1962). Vull dir que l'absorció d'aquest autor l'havia fet fa uns quants anys i, a més, en castellà. De les traduccions més recents em vaig decidir per El soroll i la fúria (Proa, 2008), una edició en català del 1984 sembla que revisada. I les vacances era un bon moment d'abordar-la.


El soroll i la fúria, editada originalment el 1929, es considera la primera de les obres mestres de l'autor de New Albany (Mississipi). Ho és, sens dubte. Però trobe que està uns graons per baix (un criteri potser a revisar a través d'alguna relectura) d'obres posteriors com ara Santuari, Mentre agonitzo o Abasalom, Absalom!. En aquesta, en tot cas, ja desplega una gran quantitat d'extraordinaris recursos narratius i basteix els fonaments del seu univers literari. Fins i tot sent conscients de la gran quantitat d'oferta, es tracta d'una lectura d'aquelles si no ineludible molt recomanable.


Una de les raons, ja suggerida adés, és que permet introduir-se en l'univers de l'autor. Tal volta siga una excel·lent primera lectura de Faulkner abans d'abordar la resta. En El soroll i la fúria hi ha la descripció gens condescendent (per dir alguna cosa) del sud dels Estats Units del primer terç del segle XX i dels seus pobladors a través de la història d'una nissaga familiar, els Compson, en ple procés de destrucció. La seua lectura no és fàcil: Faulkner juga amb salts temporals, constants canvis de narrador i també de punts de vista (genial la utilització com a narrador d'un dels germans retardat mental, Benjy, com a punt de partida), de vegades alterant la sintaxi o la puntuació, en unes altres ocasions jugant sàdicament amb la informació. Les tornades enrere per consultar poden fer-ser constants.


Al volum que ens ocupa, a més, potser la traducció, amb un registre excessivament formal en alguns moments, tenint en compte el context i els personatges, tampoc no facilita les coses. La lectura pot conduir a un parell de moments de desconcert. No convé encendre les alarmes abans d'hora: en arribar la narració al llarg fragment de Jason, el malcarat i rancuniós germà gran, la novel·la s'obri, l'interés es dispara i els caps solts comencen a cobrar sentit. Així fins el final, on un narrador en tercera persona però adoptant majoritàriament el punt de vista de la vella serventa negra de la família, fa concloure el llibre ben alt. Si el lector arriba a aquell punt començarà a buscar nous volums del genial autor, premi Nobel de l'any 1949.