dimarts, 26 juliol de 2011

MATÍ I ALTRES CONTES

En ocasions es considera la narrativa curta com una via d'experimentació i entrenament cap a la novel·la, però és molt més que això. Per les seues possibilitats i exigències, que les té, si hom vol assolir nivells literaris suficients, també és una forma autònoma i interessant d'enfocar la creació literària. Per raons òbvies, a més, Internet ha esdevingut un camp de proves engrescador: hi ha molt de material prescindible, però també creacions innovadores i assenyades.


Matí i altres contes (Cossetània Editors, 2011) és un volum que conté la narració guanyadora del 14è Premi de Narrativa Curta per Internet Tinet (dintre els Premis Ciutat de Tarragona) i una selecció de les narracions més reeixides segons el criteri del jurat. El resultat final és divers i una mica desigual, però serveix com a panoràmica del que s'està fent en aquest gènere i conté un bon grapat de moments àlgids que reclamen lectura.


La narració guanyadora, Matí, de Laia Alsina, és una interessant proposta pel que intenta i pel que aconsegueix, per la forma de generar en poques planes un mosaic d'imatges suggeridores, de ressonàncies poètiques i un final polisèmic i desconcertant, com ha de ser. Un conte canònic sense ser-ho. Al llibre, tanmateix, hi ha més punts d'interés: D'un balsàmic blau anyil, de Jaume Calatayud, té també un component de misteri i desconcert, adobat amb un curós nivell d'escriptura, que el fan molt abellidor.


El bandarrisme i l'humor de L'atemptat, de David Figueres, amb el recomanable colp de renyons final, és una altra forma gojosa d'afrontar la narració breu, en les antípodes de la intencional deconstrucció narrativa de L'estació d'Espioca, de Francisco Ramón Romeu, o de la prosa de vellut de Josep Manel Vidal a Epíleg, un fragment de vida esquarterat amb sensibilitat, punteria i un estrany do per a amassar les paraules. Potser també hauríem de rescatar la ironia sorneguera d'Albert Carrasco i el seu senzill però deliciós Cosetes domèstiques.


Uns altres contes són més convencionals i narratius, apunts de novel·les o històries més o menys tancades, però en la majoria de casos es tracta de peces molt llegidores que conformen un conjunt interessant. El reflex d'una literatura en creixement i amb una pedrera notable de narradors.