Avui us deixe amb un article escrit amb els budells, amb el que això té de dolent i qüestionable. No ho he pogut evitar. Està publicat, amb el títol d'allà dalt, a l'edició digital Avui-El Punt. I l'episodi en què es basa està referenciat ací baix. Teniu tot el dret a dir-me demagog. I coses pitjors. Però hi ha dies que no t'abelleix pensar racionalment.
16 comentaris:
Demagog per què?
No dic que ho siga. Però de segur que algú ho pensa.
... pobre home.
30 anys cotitzats i no té res. Veges a vore on l'agarren amb eixa edat.
El teu article, amic Xavier, havia de ser de lectura obligatòria a tot arreu. Com ens han inoculat una falsa prudència que de seguida ens fan pensar que fem demagògia... Res de demagògia, veritats com punys. El tall de veu el vaig escoltar fa un parell de dies. I només en les teues paraules la meua impotència ha esdevingut ràbia i ha pogut trobar els mots que li calien. Gràcies, moltes gràcies per escriure'l.
El meu pare i la meua mare es van quedar al carrer, amb cinquanta anys, van perdre la casa i tot el que tenien, amb els fills sense treballar i sense cap pensió. Ningú no els va ajudar i ni van anar a la ràdio, ni la ràdio va anar a ells. Se'n van sortir, no ve al cas com, però se'n van sortir legalment, passant moltes angúnies, i sense cap ajut. Un any, per Nadal, entre tots vam reunir dues-centes pessetes i li vam comprar una margarida a la mare, perquè algú tingués regal, qui més s'ho mereixia. Sembla prou Dickens això? Em ruboritzo a l'explicar-ho, però començo a sentir-me molt ofesa. Ara n'hi ha que aplaudeixen que algú prengui una escopeta i mati dues persones només perquè treballen on treballen. Els medis sempre esteu descobrint la sopa d'all. Però el dia que un sonat mati la meua parella només perquè la societat li diu que ho pot fer, que és justícia social, a qui reclamaré jo? On és la indignació perquè algú es cregui amb dret a matar ningú? Res ho justifica. Els meus pares no van matar a ningú, i n'hi va haver molts que viuen molt i molt bé que van provocar la seua catàstrofe.
Demagog? si, com tots. Tots perdem els papers, tots volem un RESPONSABLE MÀXIM, però ningú no plorava quan també participava de l'orgia.
Ho sento Xavier, però t'ho havia de dir.
Ieeeeepaaaaaaaaaa!! Clicide, començant pel final: ara resultarà que justifiquem al de l'escopeta. Ni pensar-ho. D'això res. Pots interpretar les meues paraules, però no de forma tan creativa.
I sobre la resta del raonament, en tic unes quantes línies escrites i publicades sobre la gent senzilla a la que se li va anar la pinza en temps de bonança i s'ho gastaren tot. Però no per això hem de deixar-los tirats com a merdes, que per a unes coses sempre hi ha pasta i per a unes altres no.
En el testimoni d'aquell home hi ha desesperació. I a mi m'ha commogut. I si no estàs d'acord i m'ho havies de dir em sembla fantàstic.
Thor? Ja ho has vist, no?
Potser Josep ens hem de deixar de bajanades i posar els accents on toca. Sense contemplacions. No ho sé, però em fa que les coses fetes des de la víscera no són bones amigues. Gràcies en tot cas pel teu comentari.
Ho sento Xavier, però en el món de la premsa se n'han vist de tots colors i els "testimonis" al final, sol passar que no n'eren tants o ves a saber. De la mateixa manera que venien l'assassí d'Olot com un justicier i resulta que el paio cobrava 1.000 euros a la setmana i només n'hi devien dues, i ni tan sols l'havien despatxat i bla bla bla. Em queixo que sempre acabem dient que els jueus han enverinat els pous i per això tenim pesta, i entenc que l'estat de pànic que està causant la premsa en general, tots els Assanges del món mundial, no afavoreix gaire a la solució dels problemes.
Que les coses que hi són s'han de dir? és clar que si, però aquí tothom sempre hi posa més pa que formatge a tot. Perquè no us dediqueu a buscar-li les pessigolles a algú com en Botín, o al governador del Banc d'Espanya per exemple, perquè mai veig que es magnifiqui els veritables culpables i sempre hem de veure "testimonis" que l'únic que fan és exacerbar els ànims i acaben pagant innocents del mateix calibre que els culpables?
Si lliges bé, l'article va pels Botins i els que deixen fer als Botins. No m'ho has de contar. Jo crec que guarde sempre l'equilibri, però en el tema dels 426 (i els efectes pràctics i la desesperació que genera) se m'ha encés la sang.
I si vols que analitzem la part de responsabilitat de les classes populars que es muntaren en el dòlar i pensàvem que açò seria el novamás et conte el cas valencià. Però una cosa no lleva l'altra.
Segurament tens raó i te'n demano disculpes.
No, dona, m'ha semblat adient el matís del tema d'Olot. Però la gent s'ha d'organitzar, no agafar el fussell. Això mai. Ja patim prou violència.
I a mi que este article és el que feia temps tenia ganes de llegir-li? No per la ineficàcia o insuficiència d'altres, si no pel to de ràbia, de mossegada que jo considere necessària en estos moments. Alguna que altra vegada vosté m'ha matisat comentaris en eixe sentit i amb eixe nivell de percussió, potser estarà vosté ara en el punt de desesperança i ràbia continguda en el que jo porte ubicat ja fa un temps.
D'altra banda, esta clara la disbauxa il·lògica en què molta gent de l'anomenada classe obrera va navegar durant els anys daurats però, no va haver-hi propaganda i incitació massiva (pareixia d'idiotes no consumir, no invertir, et discriminaven) per part d'entitats financeres i governs? Propaganda quasi inevitable de defugir i, per cert, cobrada a molt alts interessos encara que ens vengueren el contrari.
Ara resulta que els promotors d'esta disbauxa són els menos afectats, els que més ajudes reben o els que menys reajustaments patixen, a pesar de ser els millor posicionats en el punt de partida de la crisi. Pâ caga-se !!!
I tant que es necessari este to de ràbia, i que puguen arribar a saber-ho encara que li la bufe a esta gentola. Tan sols faltaria que els complaguérem amb reduccionismes, conformismes o misèries semblants que pogueren amortir les seues justificacions.
Demagògia, i una merda !!!
El periodisme i l'anàlisi no es de exercir des de la ràbia, Culdesac. Però també té una part de raó: potser estem contemporitzant massa i hi ha moments en què l'olla ja no aguanta la pressió i esclata.
Hi ha coses que hem de dir JA amb totes les lletres, comes i accents.
Res s'ha d'exercir des de la ràbia, però opinar amb ella com a component és en algunes ocasions imprescindible.
Conforme estan les coses si els gestors públics i els especuladors no noten el seu bufit en el bescoll apanyats anem.
Continue valorant la idoneïtat del text. Perquè, entre altres coses, estic una mica fart de la quantitat de saberuts que es permeten enraonar des de la fredor i la salvaguarda que dóna considerar la desgràcia aliena com una xifra que puja o baixa. Els mateixos que ens volen fer combregar amb rodes de molí quan ens diuen que ens hem de conformar amb les despulles i que sempre som els altres els qui hem de fer sacrificis. A la merda!
Per mi el text és ben adequat (de demagògia res). Insinua els culpables (els Botins que es diu més amunt) i recull una exemple dels qui ho han pagat.
Un 10, chapeau!!
Enhorabona amic! Em sent orgullós per les teues paraules. Que sàpiguen tots que també són les meues, les nostres, les de massa persones.
Haurien de menjar la seua medicina uns quants.
Publica un comentari