Fins ara el canadenc Owen Pallett es presentava sota la denominació Final Fantasy, que hagué d'aparcar per pressions de l'empresa que explota el vídeo-joc amb el mateix nom. Amb aquell alies obtingué resultats diversos, entre la curiositat i els bons apunts no acabats d'arrodonir.
Curiosament, aquest prodigi del violí ha signat el seu millor disc, Heartland (2010), en aparèixer amb el seu nom: una gravació conceptual, al voltant d'un llaurador, d'intens pop orquestral amb traces d'electrònica i un punt d'èpica ben entesa, un poc seguint el rastre, però a la seua manera, de bandes com ara Arcade Fire, Grizzly Bear o Hidden Cameras, amb les quals ha tocat. Però també fa recordar Beirut i els moments més BSO de The Divine Comedy. Resum: el disc està molt bé i va guanyant a cada reproducció. Allò millor és que l'escolteu.
4 comentaris:
Este tipo, tal vegada, siga excessivament cinematogràfic i, això, no se si m'agrada massa. Totes les cançons semblen la banda sonora ideal d'una película interessant. En definitiva, una proposta suggeridora sense dubte, però tal volta, massa complementaria?
Jo crec que Pallett ha trobat un camí per a expressar-se ben interessant. La temptació cinematogràfica no és privativa d'ell, però en funció dels resultats, a mi no em molesta en absolut. I li faig una previsió: el següent pot ser millor encara.
Sr. Aliaga, no conec l'obra d'aquest inquiet personatge, però amb les referencies que cita, nomes tinc una opció: escoltarlo poc a poc i a verure que tal.
Salutacions i a vosté també, sr. Cul de sac.
Crec que el disc li agradarà si li agraden les referències citades. I també és possible que li facen el pes els discos com a Final Fantasy. Per cert, en directe és un espectacle: ell i les seues maquinetes de loops.
Publica un comentari a l'entrada