Celebrada la presentació de Nómadas de la memoria, la valenta novel·la d'Ángel Fernández-Camuñas, tinc temps per afrontar amb goig algunes de les moltíssimes lectures pendents. A Núria Cadenes li devia una lectura amb calma i sossec del seu AZ. Intuïa que pagava la pena, que m'havia perdut detalls i matisos. Perquè aquest recull de comptes està farcit d'ells. I de personatges curiosos, de creacions que, com ella diu, li protestaven, li parlaven exigint que les convertira en pasta de paper i les donara a conèixer.
Per a fer-ho, Núria crea un tancat literari de realisme màgic, surrealisme i tocs de quotidianeïtat que el lector ha d'atrapar i assimilar. A voltes, amb unes poques línies d'humor salvatgístic, com al memorable M, és suficient. En altres, el conte creix i creix, perquè ha de fer-ho, com a Ket, i ens endinsa en històries que pagarien per engrandir-se i fer-se novel·la. Però ella veu la literatura com un conte, com una curta carrera on parlar dels seus personatges, com en els inoblidables Úrsula o Àngel. I així està bé.
La imaginació bandarra al poder, la constatació que en una mateixa persona, com ara la normalment reivindicativa Núria Cadenes, habiten també diversos personatges i formes de concebir la literatura. La seua és fresca i amb tants referents generacionals, i no tan sols literaris, que esdevé diferent i diferenciada. I això és molt
També puc afrontar Les habitacions tancades, l'obra de teatre del cineasta Samuel Sebastián. Sense els precedents de la realitat, com la del "Monstre d'Amstetel", pensaríem que aquest diàleg visceral entre un pare i la filla de la que abusa sexualment, és una creació capciosa i irreal. Res d'això. Les trampes de la temàtica són abundoses, però Samuel sorteja els perills amb mestria, amb delicadesa i sentit comú. Però també amb cruesa per copsar l'ànima del lector (i espere que del futur espectador, perquè l'obra demana a crits que siga traslladada als escenaris: sembla que, de moment, hi haurà lectures dramatitzades) i sacsar-li els budells. Una obra dura, terrible, on allò que se suggereix és tan brutal que sovintegen les temptacions de tancar les seues escasses pàgines i anar-se'n a dormir amb alguna lectura menys incisiva. Habitacions no aptes per a esperits sensibles.
Sobre lectures dels altres.
Els neons de Sodoma, i d'altres novel·les autòctones com les de Vicent Usó o Josep Ballester, han desaparegut dels primers llocs de venda empentades per les traduccions de la trilogia de Stieg Larsson (primer, segon i tercer lloc: una categoria a banda) i de Paolo Giordano. S'ha de veure l'ampolla a mig omplir: això significa que molts lectors han optat pel català a l'hora d'acostar-se al fenomen nòrdic. I fa que pensar: jo ja he posat una de les seues novel·les en cua.
4 comentaris:
"La imaginació bandarra al poder"! Síííí!
:)
M'imaginava que t'agradaria la frase-resum. Que vaja molt bé la promo!
Estimat Xavier Aliaga,
És temps d'estiu i amb ell arriben lectures ajornades i desficis comparables; posat a trobar lectura per estos dies recents, on m'he trobat, com sap, en circumstàncies tristes, vaig vore el llibre 'Neons de Sodoma' a la prestatgeria i em vaig dir a mi mateix que era el moment de clavar-li el queixal. L'he llegit en dos estirons, algun d'ells (l'últim) a la platja, i m'ha semblat una lectura amena i entretinguda. Crec que la complexitat de les accions invitaven a un desenvolupament una mica més llarg de la pròpia novela. 'Neons de Sodoma' s'insereix en terrenys literaris ja molt trillats, on es fa molt difícil trobar propostes originals, cosa que potser li resta interès. N'hi ha ja una llarga tradició de llibres d'aquest gènere. Podríem citar els de Vázquez Moltalbán, o Ferran Torrent (l'última novela del qual, per cert, no vaig poder acabar). En el panorama internacional tenim autors d'èxit com ara la francesa Fred Vargas (vaig intentar llegir-me una de les seues noveles l'estiu passat i no vaig poder acabar...). I la de vosté, això sí, l'he acabada, que conste! 'Neons de Sodoma' té punts molt aconseguits i està escrita amb ofici, però sona a vegades a 'deja vu'. No sé si voldrà en un futur endinsar-se en nous gèneres literaris o novelístics; és vosté jove com a novelista i té l'oportunitat d'anar explorant.
Estimat Calinca, gràcies pels comentaris i espere que la lectura li haja fet més digeribles els mals moments que em costa que li afecten. És d'agrair la crítica sincera i constructiva (recollir-les és una de les motivacions principals de tindre obert el bloc). És obvi que l'originalitat és un valor afegit en una obra literària (o en qualsevol creació artística) i jo sóc el primer conscient de no haver fet massa aportacions cridaneres. El fet que en determinats cercles d'aficionats a la novel·la negra Els Neons haja tingut bona acollida confirma en part la seua percepció, però també hi ha qui opina que, dintre de les convencions del gènere, s'hi fa alguna aportació. En tot cas, allò que pretenia era fer una deconstrucció de les novel·les esotèriques, però potser mancava més profunditat o desenvolupament per a que s'entenguera la paròdia. D'això ja he parlat en alguna ocasió. En tot cas, valore el que en diu de l'ofici. I sí, estic elaborant una novel·la amb una orientació totalment diferent precisament amb eixa voluntat exploratòria. Molt agraït, en tot cas, pels ben enfocats comentaris.
Una abraçada ben forta i sincera
Publica un comentari a l'entrada