dijous, 17 abril de 2014

RAIMON, ELS POETES, ELS PREMIS, XÀTIVA, LA INDEPENDÈNCIA, ETCÈTERA

Foto: Jordi Play
Amb motiu de la molt rellevant designació de Raimon per al Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el sisè valencià en rebre'l, entrevistàrem el xativí per al setmanari EL TEMPS. Una conversa, trobe que molt interessant, sobre els premis, els poetes, Xàtiva o la independència que teniu enllaçada ací mateix

dilluns, 14 abril de 2014

SOLER & COMPANYIA


Conta la llegenda que els guionistes de cinema i televisió estan abandonant masivament la professió davant la impossibilitat material d'escriure un guió original que supere els desficacis que ens regala la vida real en aquest racó privilegiat però embogit del planeta. És una broma, però haurem de convindre que ens faltava per veure l'intent de segrest de l'ex president del club Vicente Soriano a càrrec, tot just, de Juan Soler, l'individu curt de gambals que amb un important suport polític del PP conduí l'entitat de Mestalla a la ruïna més absoluta com a efecte col·lateral de la vomitera urbanística.


L'asombrosa (i inesperada) remuntada dels jugadors davant el Basilea, en el que porta camí de ser la redempció d'una temporada també nefasta des del punt de vista esportiu, ha servit per dissimular una mica les vergonyes, però l'episodi de l'intent de segrest ens reflecteix de nou en les nostres vergonyes, en un devenir social i polític que bascula entre l'esperpent i la tragèdia sense que acabem mai d'esgotar la capacitat de sorprendre'ns.


Perquè abans d'això de Soler, i de la gesta esportiva, hi hagué un altre fet que ha quedat soterrat entre tones de tinta, el toc d'atenció del president de la Generalitat, Alberto Fabra, al president de la Diputació, Alfonso Rus, a propòsit de les seues aspiracions a presidir el València i a jugar un paper decisiu en aquest acudit que és la venda del club (“van un anglès, un àrab i un rus...”). Fabra es feia en veu alta la reflexió que fa molta gent, que amb la que està caient, voler compatibilitzar un càrrec tan important amb les actuals prebendes polítiques no té massa sentit, per no dir que és una frivolitat. Rus, que als inicis de la seua carrera política li agradava dir que els cementaris estaven plens d'imprescindibles, contestà dient que cadascú té les seues capacitats. Sí. I estan plenament demostrades: la desqualificació, les eixides de pota d'elefant, no saber distingir entre àmbit públic i privat i guardar factures als calaixos. Soler fou un invent polític, una parida -una més- de Francisco Camps. No li convé al valencianisme oblidar-ho.


(Publicat a l'edició comarcal del diari Levante-EMVm 12-04-2014)

divendres, 11 abril de 2014

CORRUPCIÓ 2015

Sonia Castedo, paradigma d'una època.
Foto: Carles Francesc
La invitació per part de les CUP a participar en unes jornades sobre corrupció, batejades amb l’expressiu “Fem fora la màfia”, em va empentar a reflexionar sobre el fenomen en termes de futur: què havíem aprés, col·lectivament, què podia canviar. Aquest és el resum de la intervenció, publicat per La Veu del País Valencià

dijous, 3 abril de 2014

EL BANDAUTOR MAZONI I LA SEUA EVOLUCIÓ ELECTRÒNICA


Al número 1554 de la revista EL TEMPS entrevistàrem Mazoni, el nom artístic de Jaume Pla, a propòsit de la publicació d'un dels discos més redons i estimulants del que portem de temporada, Sacrifiqueu la princesa (Bankrobber, 2014), un àlbum on el músic fa un viratge molt assenyat cap a l'electrònica, amb fites com "La promesa", una cançó d'aquelles perdurables. Aquest és el contingut de l'entrevista.




dimarts, 1 abril de 2014

PROFETA A SA CASA

Ramon Pelegero Sanchis, artista nascut a Xàtiva el 1940, arreplegarà en juny el 46è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Es preguntareu si és un reconeixement important. Ho és. Molt important, un premi reservat a figures d'immensa rellevància cultural. Si més no, citaré els cinc valencians que l'han rebut abans: Estellés, Valor, Fuster, Sanchis Guarner i Mira. El llistat és prou eloqüent: el bo i el millor. Raimon és, a més, el primer músic que té aquest guardó gràcies a la inestimable recuperació dels poetes en llengua catalana de totes les èpoques, començant per un Ausiàs March que, sense el xativí, no tindria ni de lluny el coneixement popular que té.


El partit que governa la Generalitat, però, immers en una campanya per eixir del pou electoral basada en recuperar vells ectoplasmes -amb un èxit rotund: a cada enquesta s'enfonsen un poc més- encara no ha felicitat oficialment el cantant. De forma oficiosa, no consta. I a l'acte de lliurament no espereu que ningú del Consell, ni tan sols la consellera de Cultura, faça acte de presència: han podrit tant l'ambient, han deformat tant el que haurien de ser unes relacions normalitzades amb una comunitat amb la qual compartim llengua i història, que qualsevol gest en aquest sentit seria malinterpretat pels mateixos sectors als quals han alimentat.


El cas de Xàtiva també és penós. En ser un dels dirigents polítics que ha participat d'aquesta filosofia de l'enfrontament, Alfonso Rus també té difícil fer el que hauria de fer: presentar-se en l'acte com a reconeixement i homenatge al fill de Xàtiva viu més il·lustre i amb una trajectòria més important sense cap gènere de dubte ni de discussió, independentment si es comparteix la ideologia o no. Potser se resolga el tema enviant la regidora de Cultura, com va passar en l'homenatge de l'ajuntament de Barcelona pel 50 aniversari del seu concert a aquella ciutat. En tot cas, algun dia hauríem de normalitzar la relació institucional de Raimon amb Xàtiva, fer-lo sentir profeta a sa casa. Deixar-nos de misèries.


(Nota: després de publicat l'article estiguérem amb Raimon i ens confirmà que el president de la Generalitat, Alberto Fabra, li va enviar un telegrama felicitant-lo pel premi i per un altre reconeixement, en aquest cas del Círculo de Bellas Artes de Madrid).

Publicat a l'edició comarcal de Levante-EMV, 29-03-2014)