dilluns, 27 octubre de 2014

EL NECESSARI LLIBRE SOBRE L'ACCIDENT DE METRO

Foto: Prats i Camps
Fa unes setmanes fèiem una entrevista, ja disponible en la web d'EL TEMPS a la periodista Laura Ballester i a Beatriz Garrote, portaveu de les víctimes de l'accident de Metro de la Línia 1 a propòsit del llibre de la primera Lluitant contra l'oblit. El llarg trajecte de les víctimes del metro de València. Poques vegades una entrevista m'ha mogut i commogut tant. Ací mateix teniu l'enllaç. El llibre també és motiu de la meua columna setmanal a la web de la revista. 

divendres, 24 octubre de 2014

VIDA I NO POCS MIRACLES (AMB MATISOS) DE LA MÚSICA EN VALENCIÀ

Actuació d'Obrint Pas. Foto: Xepo Walters
Arran d'un article de Raimon Ribera en La Veu del País Valencià sobre la música en valencià i alguns dels seus problemes, he fet aquest article puntualitzant algunes coses. Sobretot pel que fa al treball de la crítica. Però també pel que fa al públic que escolta la música. Teniu ací mateix l'enllaç, on està enllaçat també l'article de referència. Debat obert.

dilluns, 20 octubre de 2014

MAYUBA


Sempre m’han generat dubtes les visites a casa nostra de xiquets sahrauís organitzades amb la millor voluntat del món per les associacions d’amistat amb aquell poble, víctima perenne d’un conflicte amb Marroc petrificat pels interessos de les grans potències i per la irrellevància espanyola. No em fan dubtar els viatges en sí, on els menuts almenys poden gaudir d’uns dies en un entorn agradable, amb bona alimentació i tot allò que necessiten i una mica més. Moment, a més, de resoldre problemes de salut. Ben mirat, allò que se’n duen. Però em fa dubtar precisament la tornada, el destí incert als campaments de refugiats d’Algèria. A una realitat dolorosa i sense futur després de tastar un petit tros de cel.

Mayuba va vindre al Genovés, als anys 90, en un d’aquells programes de vacances. I es que va quedar: amb el consentiment dels seus pares biològics, va ser adoptada per una família local. No tindria que tornar als camps de Tinduf més que de visita. La jove va estudiar una carrera, filologia àrab. I, amb 23 anys, com tants altres joves, hagué de marxar per treballar, a Londres. Un futur incert però veritablement més esperançador que el que haguera tingut a Algèria, entre els pàries (uns de tants) del planeta. La resta de la història és coneguda: Mayuba fou reclamada pels seus pares biològics, amb l’excusa de la propera mort d’una àvia. Ara, roman retinguda per la família sahrauí, amb el suport del Front Polisari, generant un enorme drama humà i un conflicte diplomàtic de primer ordre. Diuen que per raons religioses. Potser. En tot cas, un pas en fals, un colp a la imatge d’una causa amb defensors entre nosaltres.

M’acut la imatge d’una xiqueta sahrauí acollida per uns familiars. Era una nena d’una bellesa feridora. Ara deu ser tota una dona. Em pregunte què en deu pensar de la situació de Mayuba. De la lluita estèril del seu poble. De tot plegat. D’un dolor individual parit d’una ferida col·lectiva. Drama sobre drama. Perquè la decisió dels pares biològics de Mayuba de deixar marxar la filla per donar-li un futur degué ser duríssima. Però fer marxa enrere, a meitat del camí, quan Mayuba ja és adulta, retenint-la contra la seua voluntat, és inacceptable. I posa en perill les últimes engrunes de solidaritat.

(Publicat a l'edició comarcal del diari Levante-EMV)

dimecres, 15 octubre de 2014

'LA MIRADA DEL COCODRIL', DE JULI ALANDES, A XÀTIVA

lilaluchs Photography
A mig camí entre la novel·la negra i les històries d'espies i mercenaris en indrets exòtics, ens arriba la darrera obra de Juli Alandes, l'escriptor de Castelló de la Ribera, La mirada del cocodril, publicada dintre de la col·lecció Crims.cat de l'editorial Alrevés i que el proper divendres dia 17 d'octubre tindrem el gust de presentar a la Llibreria La Costera (20,00 hores).


En la línia dels actes conjunts que ja hem fet, ens comprometem a fer una presentació anàrquica i divertida. La novel·la, que es llegeix en un sospir, i la seua deliciosa heterodòxia ho mereixen. Alandes en estat químicament pur, que ja és. Ací us posem l'enllaç d'una entrevista que li férem per a EL TEMPS, perquè aneu fent boca. Si veniu, sereu ben rebuts.

HEROIS DEL CÒMIC PER A ADULTS


Aquesta setmana publiquem un reportatge sobre els temps heroïcs del còmic per a adults, la trajectòria en els anys 80 i 90 com a editors de Josep Toutain i Josep Maria Berenguer, promotors de capçaleres mítiques per a un parell de generacions com ara 1984 i El Víbora. Ací mateix teniu l'enllaç.