divendres, 20 / novembre / 2009
MINUTS MUSICALS: DAMIEN JURADO
dimecres, 18 / novembre / 2009
NEONS ON THE ROAD: L'ALCÚDIA DE CRESPINS

Els neons de Sodoma es traslladen divendres dia 20 de novembre (osti, quina data) a l'Alcúdia de Crespins per participar en el Club de Lectura organitzat per l'associació cultural La Garrofera. El col·lectiu, a més, ha tingut a bé encetar l'activitat del club amb la novel·la. Un format especialment sucós i productiu per als escriptors perquè permet confrontar amb un públic que ha llegit l'obra i amb el qual pots interaccionar.
dimarts, 17 / novembre / 2009
I TU MENYS
L’absurd i demagògic intercanvi polític d’improperis que patim els ciutadans (dir-li a allò “dialèctica” o “debat” seria malversar l’ús de la llengua, i no es tracta d’això), es basa en una formulació màgica, “i tu més”, que serveix per a que una formació política pillada en falta s’espante les mosques i les dirigisca al partit rival. La fórmula funciona amb als adeptes, als qui carrega de raons, però ha fet tant de mal, ha degradat tant la vida democràtica, ens ha privat de tantes explicacions i aclariments per part dels polítics, que no paga la pena insistir en els seus efectes devastadors per al prestigi de la classe política en el seu conjunt.
Entre tanta estupidesa, però, mancava una nova versió del tema, “i tu menys”, que consisteix en degradar, menysprear o relativitzar una actuació de govern que tinga sentit o bones intencions però partisca del partit rival. Parlem, per exemple, del Plan Zapatero. Com a iniciativa contra la crisi és pràcticament inhàbil. Posar Espanya en obres serveix per donar un poc d’alè al sector de la construcció, però no dóna respostes per al dia després. Tanmateix, és una mesura de xoc pensada per generar artificialment llocs d’ocupació, una mena de prestació social amb un fons útil. Un poc d’oxigen que els ajuntaments de qualsevol signe haurien d’agrair. Doncs no. Fa un parell de dies el primer tinent d’alcalde de Xàtiva, Vicent Parra, afirmava que els vora sis milions d’inversió en la capital de
El que passa és que Parra necessita donar la xifra adequada per arribar on volia: “Ja havíem avisat que el pla no anava a servir per solucionar el problema de l’atur”, va dir. Amb la que està caient, una visió miserable de les coses. Si no, que li pregunten a les 25 famílies que poden respirar. O als obrers que no han anat al carrer gràcies al pla. En contraposició, al PP de Xàtiva encara no se l’ha vist criticar el contraplà de Francisco Camps, el Pla Confiança, amb un nom molt ben parit perquè són els ajuntaments els que han d’avançar la pela i després confiar en què
PD. Hi ha moments on s’arriba a límits difícil de superar. I les paraules de Francisco Camps, acusant l’oposició de voler-lo mort, no sols revelen un estat mental incompatible amb el seu càrrec. L’inhabiliten directament com a president. Que passe el següent i acabem amb aquesta agonia.
(Publicat a l'edició comarcal de Levante-EMV, 14-11-09)
dilluns, 16 / novembre / 2009
LA LLEGENDA DEL TEMPS (I DE L'ESPAI)

Hi ha obres artístiques amb l'estrany privilegi de la perdurabilitat. La leyenda del tiempo, la trencadora i valenta gravació del gadità Camarón de la Isla, editada el 1979, ara fa trenta anys, n'és una d'elles. Un reportatge anit a La 2, sobre el procés d'enregistrament del disc i el posterior impacte, m'ha fet caure en l'efemèride. Però el descobriment del disc, en tot cas, és recent, i coincideix amb l'aparició del discret biopic de l'any 2005 interpretat, això sí, amb múscul, respecte i saviesa per Óscar Janeada. Fins aquell moment havia llegit alguna cosa sobre el disc i el meu escàs interés pel gènere va provocar que no avançara més. La banda sonora, però, em va posar en alerta.