dimarts, 22 abril de 2014

'DOS METRES QUADRATS DE SANG JOVE' O EL RETORN DE FELIU OYONO

Aquesta és la història d'un personatge curiós, l'inspector negre Feliu Oyono, que havia nascut per donar-li un toc torrentià a una gamberrada literària, Els neons de Sodoma (Edicions 3i4, 2009), una novel·la festiva i fallera, amb càrregues de profunditat contra algunes institucions poblatanes, que no fou molt ben acollida (interpretada?) en alguns cercles urbanites. O potser no tant, perquè un malalt de la novel·la negra (les escriu, les estudia, les recopila, les devora...), el mallorquí Sebastià Bennassar, la reivindicà com una manera de reinterpretar el gènere a través d'un personatge particular en relació a les convencions genèriques. Oyono havia trobat el seu advocat defensor.

De Bennassar, crec recordar, fou la idea de recuperar el personatge per a una sèrie de relats d'una antologia de la col·lecció Crims.cat de l'editorial Alrevés, dirigida per Àlex Martin, un altre malalt de negror. A Crims.cat 2.0. (Alrevés, 2013), aparegué "Només volia que ho saberes", un nou cas d'Oyono en forma de relat llarg que bandejava l'esperit bandarra de la novel·la per tractar d'aconseguir una visió més corrosiva, amb més profunditat. Una història no tan divertida però més crua i densa que la que es contava a Els neons de Sodoma. El mant de respectabilitat que Oyono necessitava per perllongar la seua vida literària.

El resultat de tot aquell procés de revitalització és Dos metres quadrats de sang jove (Alrevés, 2014), una història càustica, rugallosa, amb l'humor molt més filtrat, on el món de la política, els mitjans de comunicació de l'era Internet, la corrupció, els dubtes existencials associats a la maduresa, el sexe, la venjança, el terrorisme i alguna cosa més es donen la mà en un cas investigat per Feliu Oyono, un enamorat del seu anterior treball com a investigador dels delictes contra el patrimoni que passa el seu particular calvari en homicidis. Aquesta vegada, acompanyat de l'agent Amalia Viragany, un nou personatge que, qui sap, algun dia podria volar sola. Tot això. El llibre ja comença a ocupar les llibreries i estarà present a la Fira del Llibre de València.

dijous, 17 abril de 2014

RAIMON, ELS POETES, ELS PREMIS, XÀTIVA, LA INDEPENDÈNCIA, ETCÈTERA

Foto: Jordi Play
Amb motiu de la molt rellevant designació de Raimon per al Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el sisè valencià en rebre'l, entrevistàrem el xativí per al setmanari EL TEMPS. Una conversa, trobe que molt interessant, sobre els premis, els poetes, Xàtiva o la independència que teniu enllaçada ací mateix

dilluns, 14 abril de 2014

SOLER & COMPANYIA


Conta la llegenda que els guionistes de cinema i televisió estan abandonant masivament la professió davant la impossibilitat material d'escriure un guió original que supere els desficacis que ens regala la vida real en aquest racó privilegiat però embogit del planeta. És una broma, però haurem de convindre que ens faltava per veure l'intent de segrest de l'ex president del club Vicente Soriano a càrrec, tot just, de Juan Soler, l'individu curt de gambals que amb un important suport polític del PP conduí l'entitat de Mestalla a la ruïna més absoluta com a efecte col·lateral de la vomitera urbanística.


L'asombrosa (i inesperada) remuntada dels jugadors davant el Basilea, en el que porta camí de ser la redempció d'una temporada també nefasta des del punt de vista esportiu, ha servit per dissimular una mica les vergonyes, però l'episodi de l'intent de segrest ens reflecteix de nou en les nostres vergonyes, en un devenir social i polític que bascula entre l'esperpent i la tragèdia sense que acabem mai d'esgotar la capacitat de sorprendre'ns.


Perquè abans d'això de Soler, i de la gesta esportiva, hi hagué un altre fet que ha quedat soterrat entre tones de tinta, el toc d'atenció del president de la Generalitat, Alberto Fabra, al president de la Diputació, Alfonso Rus, a propòsit de les seues aspiracions a presidir el València i a jugar un paper decisiu en aquest acudit que és la venda del club (“van un anglès, un àrab i un rus...”). Fabra es feia en veu alta la reflexió que fa molta gent, que amb la que està caient, voler compatibilitzar un càrrec tan important amb les actuals prebendes polítiques no té massa sentit, per no dir que és una frivolitat. Rus, que als inicis de la seua carrera política li agradava dir que els cementaris estaven plens d'imprescindibles, contestà dient que cadascú té les seues capacitats. Sí. I estan plenament demostrades: la desqualificació, les eixides de pota d'elefant, no saber distingir entre àmbit públic i privat i guardar factures als calaixos. Soler fou un invent polític, una parida -una més- de Francisco Camps. No li convé al valencianisme oblidar-ho.


(Publicat a l'edició comarcal del diari Levante-EMVm 12-04-2014)

divendres, 11 abril de 2014

CORRUPCIÓ 2015

Sonia Castedo, paradigma d'una època.
Foto: Carles Francesc
La invitació per part de les CUP a participar en unes jornades sobre corrupció, batejades amb l’expressiu “Fem fora la màfia”, em va empentar a reflexionar sobre el fenomen en termes de futur: què havíem aprés, col·lectivament, què podia canviar. Aquest és el resum de la intervenció, publicat per La Veu del País Valencià

dijous, 3 abril de 2014

EL BANDAUTOR MAZONI I LA SEUA EVOLUCIÓ ELECTRÒNICA


Al número 1554 de la revista EL TEMPS entrevistàrem Mazoni, el nom artístic de Jaume Pla, a propòsit de la publicació d'un dels discos més redons i estimulants del que portem de temporada, Sacrifiqueu la princesa (Bankrobber, 2014), un àlbum on el músic fa un viratge molt assenyat cap a l'electrònica, amb fites com "La promesa", una cançó d'aquelles perdurables. Aquest és el contingut de l'entrevista.