dimecres, 1 octubre de 2014

DAMON ALBARN, ACOSTUMAT A VIURE AL CIM


La interessant trajectòria de Damon Albarn, antic cap visible de Blur i Gorillaz, entre d'altres projectes, i la publicació del seu excel·lent primer disc publicat al seu nom, Everyday robots, ens va suggerir aquesta complida ressenya publicada en EL TEMPS. Ací teniu el text. I baix, un tast.

dimarts, 30 setembre de 2014

VINT ANYS DE TEATRE VALENCIÀ


Amb motiu de l'inici de la temporada teatral, EL TEMPS editada un especial de teatre que reservà algunes pàgines per a la producció valenciana i per celebrar una doble efemèride: els vint anys d'Albena Teatre, la companyia de Carles Alberola i Toni Benavent, i les dues dècades també de la Companyia Teatre Micalet, vaixell encapçalat per l'actriu Pilar Almeria.

Fotos: Prats i Camps

dilluns, 29 setembre de 2014

BERLÍN RECUPERA JOSEP RENAU


Al número 1580 d'EL TEMPS, escrivíem sobre l'artista Josep Renau a propòsit de la recuperació de la seua figura per part de Berlín, la ciutat on va viure tant de temps i on va fer un bon grapat de deixebles, tema d'una exposició que s'inaugura a Alemanya i que l'any vinent es podrà veure a València. Ací teniu el text, articulat al voltant d'una entrevista amb Marta Hofmann, una de les seues deixebles.

dimarts, 23 setembre de 2014

COMENÇAR DE NOU

Foto: Comarcalia
Hi ha polítics de la vella escola que no s'adonen del que està passant. Que no són capaços de veure que la fractura en el sistema, la distància que els separa de la ciutadania, s'ha fet immensament gran. Que les formes polítiques heretades de la Transició -i la seua motxilla amb els vicis polítics i socials del franquisme- és ja inviable. No serveix. L'arquitectura democràtica de les darreres dècades ha fet un bon servei a algunes qüestions. Ha hagut progrés econòmic i social, ara en discusió. Però també ha fossilitzat tics antidemocràtics i hàbits nocius que degeneren en corrupció.

El plenari de la setmana passada a l'ajuntament de Xàtiva, sense punts en l'ordre del dia -la qual cosa va fer que l'oposició en bloc abandonara el saló de plens- il·lustra amb eficàcia el decliu de la vella política. Posa el focus en les vergonyes de les majories absolutes, l'abús de la institució i la prepotència. Posa sal en la ferida i alerta la ciutadania. Perquè les dietes del plenari per als regidors són les mateixes hi haja controvèrsia, dialèctica, o, com era el cas, absència absoluta de debat. O siga, de treball per als regidors. L'escletxa amb la ciutadania augmenta la seua mida. El comentari al carrer era aquell, no la suposada "desobediència civil" de l'oposició. Qui no havia fet els deures era el govern.

És el tipus de actituds que augmenten el descrèdit de la política, el fàstic dels ciutadans. Però als polítics d'aquest règim democràtic envellit no se'ls cau la cara de vergonya perquè encara no han paït de què va la cosa. Viuen encara en l'era de l'autoritarisme, de la política no com instrument per millorar la vida dels ciutadans, sinó com a eina de poder partidista i, de rebot, com a modus vivendi. Allò que importa no són els debats, ja mecanitzats i previsibles, però on almenys es marca posició sobre els temes, sinó anar al ple i parar la mà. Passar una estona. Fer com fan. I a casa. Polítics així no poden regenerar la política. Són la seua creu.

Alguns pensareu que no hi ha per tant. Però aquesta falta de tensió democràtica, de falta de pressió ciutadana sobre els polítics, és el que ha permés que tot es podrira. S'ha de dir que amb això no estem conformes. I començar de nou.

(Publicat a l'edició comarcal del diari Levante-EMV, 20-09-2014)

divendres, 19 setembre de 2014

LA DIADA EXPLICADA A UN VALENCIÀ DEL CARRER


A la columna de La Veu del País Valencià tractem d'explicar a un valencià corrent el que vam veure a la passada Diada de Catalunya, el que significa i algunes lliçons aplicades a la situació política i social valenciana. Com sempre, podeu dir la vostra.